El músic Erwyn Seerutton lidera el concert d’aquest divendres, a les 22 hores, a la Nova Jazz Cava. El guitarrista, que també hi posa la veu, torna al “palau del jazz”, com ell diu, en un projecte propi en el qual oferirà temes que reben influències diverses. “Jo vaig nèixer a l’illa Maurici -explica- i vaig venir a Terrassa quan era jove. Tinc les influències del meu lloc natal. Però a mi el que m’agrada es barrejar tot el que he aprés. I per aquest retorn he preparat un repertori que mescla músiques del meu lloc d’origen amb el gòspel i el jazz”.
Per aquest projecte propi, Erwyn estarà acompanyat de Federico Mazzanti, als teclats, Manuel Krapovickas, al contrabaix i Nicolas Correa, a la bateria. Es tracta d’una formació reunida de manera expressa per interpretar aquest viatge a les arrels. “ Jo tinc ara mateix tres projectes diferents i cadascú és singular”.
El músic està il·lusionat per tornar a la Nova Jazz Cava, un escenari que coneix com el palmell de la mà. “Crec que en directe vaig estar fa tres o quatre anys. És un plaer actuar en aquest ‘palau” del jazz que és una referència en l’àmbit internacional.”. De fet, Erwyn té una vinculació molt estreta perquè ja formava part de la família de l’antiga Cava del carrer de Sant Quirze. “Aquest club, els seus gestors, tenen una trajectòria fabulosa. Allà, a la vella i mítica Cava, vaig conèixer el gran Farràs i tants d’altres”.
Explorador incansable
Quan va passar això era un jove que començava la seva carrera musical i que, amb el temps, s’ha anat formant i enriquint. “A mi m’agrada tot, des de la música afroamericana fins a la clàssica i l’òpera. Em considero versàtil, un buscador, un explorador… Tinc referents clars com per exemple Louis Armstrong o Duke Ellington, però també altres del blues i del gòspel perquè, a la fi, el jazz s’ha desenvolupat en altres estils”.
Aquest músic va saber de la seva vocació quan tenia solament 15 anys i creixia a les illes Maurici. La seva mare era multiinstrumentista i les seves tietes organistes a una església on es cantava gòspel. Assegura que allí va començar tot. “Ho portes a dins i has d’anar construint el teu camí per expressar el que sents a dins i compartir-ho amb la gent. La música és un idioma i cadascú tria de quina manera el vol interpretar. Però jo crec que la millor manera de fer-ho és que surti de manera molt natural i que puguis comunicar”. Erwyn, que ja s’ha jubilat de la docència, viu ara a cavall entre Vilanova i la Geltrú i Menorca. A prop del mar, com també de petit a l’illa Maurici. Si no hi ha pandèmia, no hi ha distàncies i per a ell,” Terrassa és la capital del jazz”.
