En moltes ocasions, per molta reforma, molt canvi o molta obra que pateixi un carrer, hi ha trets de la seva pròpia idiosincràsia que no varien. És el cas del carrer Cremat, que a la imatge del passat podem veure com era l’any 1992, prop de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Terrassa, com ja se sap, va ser-ne subseu i va acollir les competicions de hockey.
Carrer Cremat 1992 – 2022
Si hi ha una característica que fa d’aquest carrer una de les vies més rellevants del centre de la ciutat, és que neix i mor, o mor i neix, a dos dels punts més vitals de la població. Plaça Vella o raval de Montserrat, depenent d’on es vingui, acaben sent el final d’aquest carrer per on, cada dia, bateguen molts cors de vianants que es dirigeixen a diferents destins.
A la fotografia del passat veiem algunes variacions rellevants respecte a la configuració actual del carrer. Podem contemplar algunes rutines que es van vivint cíclicament, com l’home que es mira un aparador d’una botiga de sabates o l’operari que recull un cable, al costat de l’escala que acaba de fer servir per arreglar alguna cosa o fer un pedaç.
Al fons, poden veure l’edifici de l’Ajuntament, que, tot i els canvis, continua, impertèrrit, al seu lloc de sempre. No es mou i manté la seva majestuositat. És de les coses que no han variat gaire.
