Quan s’aplega tota la família, per Reis, per exemple, solen ser uns 80. Si alguna vegada la cita reuneix 60 persones, noten el buit. “Falta gent”, es diuen. Són els Puig Ustrell, onze germans. Sis d’ells apareixen en una de les fotos exhibides per l’Ajuntament en els plafons amb què va guarnir diversos carrers de Terrassa durant el passat Nadal recordant el Nadal d’ahir. La imatge la va publicar Diari de Terrassa en la seva portada de l’edició del 30 de desembre passat. Aquest diari ha trobat els sis Puig Ustrell immortalitzats en blanc i negre pel fotògraf Antoni Germain. Són Pere, Francesc, Jordi, Àngels, Maria Teresa i Neus.
“Ustrell, escriviu-lo bé, que a vegades ens ho han posat malament”, incideix l’Àngels. Els germans comenten el soroll eixordador de les cotorres en el parc de Sant Jordi però a poc a poc es parapeten en els records i les cotorres deixen d’existir. Aquesta foto, calculen, “ha de ser de 1958, més o menys”, durant una de les visites anuals de la família Puig Ustrell a la Fira de Santa Llúcia, a la plaça Vella. “A mi em sona la foto, però no sé de què”, diu l’Àngels. La seva germana Teresa assegura que la família l’ha buscat i rebuscat i no hi ha rastre d’aquesta imatge.
Mirant la mare
“No ens vam adonar quan la feien”, apunten. Això sembla, d’acord amb els rostres. Francesc mira a la seva dreta, Pere té els ulls baixats, pensatiu, mentre Neus, la petita Neus, que a penes arriba al taulell, sembla embadalida amb les figures. Teresa està concentrada també en el lloc de venda i Jordi sembla albirar la llunyania. I l’Àngels, què fa l’Àngels? “Crec que estic mirant la mare”.
Perquè la mare, Teresa Ustrell Salas, dona de Francesc Puig Mirosa, surt també a la foto, amb la mirada creuada amb la seva filla Àngels. “I aquesta espatlla de la dreta, amb l’abric, creiem que és del pare”. Eren 13 germans. Dues nenes, bessones, prematures, van morir. Són onze, tots vius. I sis estan a la foto. Aquell dia, la família va sortir de casa, al carrer de Sant Antoni, 60, a passejar per la fira de Santa Llúcia. “Cal 60”, anomenaven el seu domicili, el refugi de la infantesa feliç. La família vivia el Nadal “amb molta intensitat”, recorda el Francesc. Ara, podran acompanyar les vetllades amb la foto de Santa Llúcia.
Francesc
Francesc Puig
Arriben amb puntualitat a la cita. Els Puig Ustrell són formals. “Érem molta colla, per força havíem de ser ordenats”, recalca Francesc, de 70 anys. No obstant això, aquella casa del carrer de Sant Antoni, on van viure tots (16, en total) i on van habitar els seus pares fins que van ingressar en una residència, no era una caserna regida per normes estrictes. “No, què va. L’ordre venia donat, de manera natural”, especifica el Francesc. “Els nostres pares no ens van pegar mai”, afegeix aquest home de mirada aquosa, com la que se li endevina en la imatge en blanc i negre. Eren temps en els quals les botigues fiaven, en els quals, si faltava una mica de sal per al menjar, la mare enviava al Francesc o a alguns dels seus germans a l’adrogueria, per una miqueta de sal, que el depenent ni els hi cobrava. “Anàvem justets, però érem feliços”, diu.
Pere
Pere Puig
Pere Puig Ustrell té 73 anys. És el nen que té els ulls tancats a la foto. “Crec que tindria uns 10 anys, justets, justets”, diu mentre observa la imatge. “L’home de la dreta, pel tipus d’abric, podria ser el pare. Es feien la roba a cal Batallé”, suggereix. El pare, Francesc, que va treballar tota la vida al tèxtil “i era encarregat dels tres torns de la fàbrica Ballbè. El pare, “que es llevava de matinada, anava a la fàbrica, encenia la caldera, tornava a casa, ens despertava i tornava a treballar”. I ells, a col·legi. Els nens, a l’Escola Pia. Les nenes, a la Puríssima. I diumenge, a missa, per descomptat. Tots els diumenges “i les festes de precepte”. I, “ja de més grans, al Social”.
Neus
Neus Puig
La petita Neus sembla entotsolada a la foto, com hipnotitzada per una figura de pessebre. “Crec que aquí tindria uns 3 anys, com a molt”, comenta, assenyalant la imatge. Recorda amb afecte els nadals de la infantesa. La família s’ha citat amb Diari de Terrassa a les portes de la Masia Freixa. Neus Puig Ustrell no viu lluny. La benjamina del grup somriu mentre els seus germans rememoren la infància, aquella festa dels Reis d’Orient en la qual no tocaven els regals fins a tornar de missa. “A vegades hi havia una bicicleta sota la taula”, rememoren. Tots van treballar des de l’adolescència, tots van vestir la roba heretada dels germans. La Neus té 66 anys.
Àngels
Àngels Puig
Una amiga de l’Àngels va veure la foto al diari i la hi va enviar. Sou tu i alguns dels teus germans, no? En efecte. L’Àngels (71 anys) és la nena de semblant resolt que parla amb la seva mare en la imatge. Aquells nadals, ai, quan el Patge Xiu-Xiu els parlava per la ràdio, a ells, dient els seus noms. “La primera faldilla pròpia me la van comprar quan tenia 14 anys”. Jugaven “a cosinets” (a pares i mares). “Recordo que el pare ens portava a una botiga al carrer de Sant Josep i entrava dient “aquesta canalla, que no sé què vol. I ens comprava llaminadures. I no havíem demanat res!”, rememora l’Àngels. “No acostumàvem a demanar res”, deixa clar.
Jordi
Jordi Puig
Frega els 69 anys. El Jordi recorda com la seva mare aprofitava al màxim un pit de pollastre “per fer croquetes per a tots” i tirava farina en les truites “per atipar”. Eren temps durs, però els pares no es queixaven. “Ens ho amagaven”, diuen els germans. El Jordi recorda els jocs al pati de la casa, aquell santuari de la llar, quan els germans convertien els llençols vells en veles de vaixell, o jugaven a hoquei patins improvisat, o al futbol amb botons que el Jordi encara guarda com un tresor. Els nens van ser escolans i feien vida a les Esglésies de Sant Pere, un altre escenari de jocs infantils. “Vam fundar el primer club de futbol sala de Terrassa, el Sant Jordi”.
Maria Teresa
Maria Teresa Puig
Maria Teresa (72 anys) és la propietària d’aquest perfil de nas arromangat i cabell recollit que mira unes figures en la imatge. “Gairebé cada any compràvem alguna figura per al pessebre”. Quan es podia. Maria Teresa agafa de la memòria les tardes de jocs al pati de “Cal 60”, el nom col·loquial, propi, dels Puig Ustrell per designar la casa de la família al carrer de Sant Antoni. Allà jugaven a cosinets, s’inventaven un forn, una gelateria. “Apunta els noms i la data de naixement de tots”, proposa. De tots, dels sis de la foto i de la resta.
