Salvador Cardús i Ros
Pràcticament totes les notícies de les seccions dels diaris -i de tota la resta de mitjans de comunicació- parlen de fets, de realitzacions: resultats esportius, programació cultural, crítica d’espectacles, entrevistes a personatges, activitat econòmica…
I no cal dir-ho: el temps, la programació televisiva del dia o les esqueles també remeten a fets, és clar. Només a la secció de política guanyen les promeses… i el seu incompliment. Les realitzacions hi són escasses, i tota la resta són futuribles.
Repassant les informacions de només quatre dies d’aquesta setmana a Diari de Terrassa, s’observa que en la major part de casos ha estat notícia l’incompliment dels terminis que s’havien anunciat. En poso alguns exemples, sense voluntat d’exhaustivitat. Per començar, hi ha l’escàndol dels retards a la B-40, després de 14 anys per fer 6 quilòmetres i de diverses inauguracions i innumerables reajustaments. Ara s’anuncia el tercer carril de la C-16 per engolir la circulació que ha d’estar fet per quan s’hagi acabat la B-40. Però, com que no sabem quan s’acabarà la B-40, és un anunci sense data d’execució.
També tenim el compromís d’acabar l’arranjament del segon tram de la Via Verda, previst per a finals d’abril: en prenc nota. I, en la mateixa línia, hi ha el projecte de carril bici a Sabadell per l’N-150, i el de la rotonda davant de l’Hospital de Terrassa. Diuen que ha d’estar per a finals de 2023. A veure.
Més gros és el cas de la reforma del Teatre Regina, unes obres iniciades el 2012 amb suport públic, que havien d’acabar el desembre de 2021. Després va passar a aquest febrer i ara diuen que estaran per abans de l’estiu de 2022. I hi podem afegir el cas de les obres del pavelló de Can Jofresa, en què la previsió d’acabament era per al setembre de 2021, ara estan aturades sine die.
El que vull assenyalar és fins a quin punt la política està feta principalment de promeses. Això canvia una mica quan s’acosten eleccions, que es mira d’inaugurar-ne precipitadament, a vegades fins i tot abans de ser acabades. Però, fonamentalment, la política genera informació sobre projectes, promeses, plans, anuncis i, després, lamentablement, en segueix proporcionant per l’incompliment dels terminis, pels ajornaments i pels compromisos de nous terminis futurs que s’hauran de tornar a revisar.
Tot plegat em porta a recuperar una idea que havia tingut a finals del segle passat. En aquell moment, els mitjans anaven plens de pronòstics pel nou segle XXI. Que si grans avenços tecnològics, que si millores sanitàries, que si transformacions en el mercat de treball… La idea era recollir totes aquestes promeses que es feien per als següents deu, quinze o vint anys, i tenir la paciència d’esperar a veure què es complia i què no. No vaig tenir el temps per dedicar-m’hi, però estic segur que nou de cada deu pronòstics no s’han acomplert.
Ara, observant el caràcter de les informacions polítiques, penso que es podria recuperar la idea en el pla local. Es tractaria de fer una llista -un Excel, com es diu ara- amb tots els projectes en marxa a Terrassa, les administracions que en són responsables, els terminis promesos, l’estat actual i la data final de realització. Així, tindríem un altre criteri per avaluar la capacitat executiva -i no la capacitat “prometedora” – de les institucions. Això, i la capacitat d’execució de les inversions pressupostades.
