Els alumnes d’infantil i primària començaran les classes el curs 2022-2023 el dia 5 de setembre i els de secundària el 7 de setembre i no després de la Diada de Catalunya, com fins ara. L’anunci el va fer ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, acompanyat del conseller d’Educació Josep González-Cambray. La decisió va ser comunicada via correu electrònic ahir mateix als centres.
La mesura vol acostar-se a la realitat “d’altres països europeus”, va comentar el conseller Cambray. Els alumnes d’infantil i primària faran horari compactat durant tot el mes de setembre, de manera que les classes seran de 9 a 13 hores i es garantirà el servei de menjador a tots els infants. D’aquesta manera, es podran quedar a l’escola fins a les 15.30 hores, seguint un patró similar al mes de juny.
Durant el mes de setembre, l’alumnat farà horari concentrat de 9 a 13 hores / nebridi aróztegui
L’ajust dels dies lectius es farà a les vacances de Nadal, que tindran un dia festiu més. A banda, els centres disposaran d’un dia de lliure disposició més, passant de 3 a 4, que es podrà gaudir durant el segon semestre.
El president de la Generalitat va defensar ahir l’oportunitat de la mesura argumentant que es tracta d’una iniciativa “pedagògica, social i de conciliació familiar”, donat que la segona setmana de setembre “la majoria de famílies ja no estan de vacances”. Persegueix aprofundir en la “igualtat d’oportunitats” i respon a una “perspectiva feminista”, va dir. A criteri del govern beneficia les dones, sobre les que recau el pes de la cura dels fills, segons ha argumentat a la carta remesa als centres.
El conseller Cambray va defensar ahir que acabar les classes abans d’hora el mes de setembre permet esquivar les hores de més calor.
La mesura s’acosta a la realitat d’altres països europeus i també als horaris a la resta d’Espanya, on les classes comencen entre el 7 i el 10 de setembre.
Cambray va anunciar que, per adaptar el nou calendari, el Departament d’Educació avançarà un mes els nomenaments de la plantilla estructural de les escoles, al juny. La mesura pretén facilitar als equips docents la preparació del curs i d’aquesta manera compensar la setmana que perden a setembre per fer aquestes tasques.
“Desconcertats”
L’anunci del president Aragonès va córrer ahir pels grups de WhatsApp de docents i famílies, que en pocs minuts acumulaven dures crítiques a la decisió d’avançar l’inici del curs, concentrar l’horari i, sobretot, pel fet que no s’hagi consensuat prèviament amb els centres, la comunitat educativa i les famílies.
“Tornem a estar igual. Ens tornen a dir que ens espavilem, que ens busquem la vida”, comentava ahir Damià Hoyos, membre de la Pepeta, la plataforma d’AMPA i AFA de l’escola pública de Terrassa i un dels representants de l’entitat al Consell Escolar Municipal. La de les famílies és, puntualitza Hoyos, una opinió “necessàriament en calent”, donat que “ni ens han explicat com, ni per què, ni la millora que comporta”.
A les xarxes, els pares es preguntaven ahir “on està la conciliació aquí? Els pares treballadors no tenim aquests horaris. Els nens no estaran amb les famílies sinó en extraescolars, cangurs i el que puguem… No estudieu gens les conseqüències de les decisions que ens imposeu!”.
“Hi ha famílies amb vacances al setembre i que treballen de tarda. Què fem? Tornar-nos a rascar la butxaca? Tornar a recórrer als avis?”
Des de Terrassa, Damià Hoyos es queixa que la decisió s’ha pres “quan els calendaris laborals estan tancats. Hi ha famílies que agafen vacances al setembre i moltes que treballen a la tarda. Què hem de fer? –es pregunta–. Tornar-nos a rascar la butxaca?, Tornar a recórrer als avis?”. La família, es lamenta, “sempre ha de resoldre les ocurrències de les institucions”.
Des dels centres, Teresa Claret, directora de l’escola El Cim, rebia ahir la notícia amb “sorpresa, com tothom. No s’ha consultat ni amb la comunitat escolar, ni amb les famílies ni amb els docents”.
Educació va fer arribar ahir un correu als centres “i a penes hem tingut temps per reflexionar”. Claret, però, apunta alguns dels problemes que pot generar la mesura. En menciona dos: “el final de les classes a l’hora de més calor i com es resoldran les activitats extraescolars de l’alumnat més vulnerable”. El repte més delicat, però, és “el de la conciliació familiar. Ens diuen que beneficia les dones…no entenc que es pugui justificar d’aquesta manera”.
Teresa Claret lamenta que la decisió d’avançar l’inici del curs escolar s’hagi pres “sense consens. Tampoc s’ha consultat al Consell Escolar de Catalunya. Hauria estat bé escoltar la seva opinió. Ara els criteris no són clars i la manera de comunicar la decisió, a través dels mitjans, ho fa tot plegat molt estrany”.
La comunitat docent es mostrava ahir també perplexa per l’anunci i inquieta davant els dubtes que ha generat. “Hi ha detalls importants que no s’han comentat – apunta Claret. En el cas de les concertades, per exemple, que farem amb l’hora complementària. Quan la farem?”.
USTEC demana la dimissió del conseller Cambray
El sindicat de mestres Ustec s’oposa frontalment a la proposta d’avançar uns dies l’inici del curs vinent perquè considera que els docents no tindran prou temps per preparar-lo. Segons Iolanda Segura, portaveu del sindicat, a primers de setembre solen faltar molts mestres per nomenar i això dificulta la coordinació interna dels centres. A més, creu que no es pot avançar la fi de les vacances dels docents perquè és un dret laboral.
Per això, i pel fet que la mesura s’hagi anunciat públicament només mitja hora després d’avançar-la als directors dels centres i sense consultar als sindicats, Segura ha demanat, la dimissió del conseller d’Educació, Josep González-Cambray.
Per a Segura, la mesura va “en detriment de la qualitat educativa”, ja que el curs no es podrà preparar en condicions. Si el curs no es pot preparar amb suficient antelació i els substituts encara no han arribat, els primers dies de classe seran “una guarderia”.
“La millora de l’atenció a l’alumnat no es fa avançant el curs, sinó augmentant la dotació de personal”, opina. A més, considera que la mesura va en detriment de les condicions laborals perquè l’agost està “blindat” com a mes de vacances pels docents.
Canvis en un moment d’elevada tensió a les aules
La decisió d’avançar el curs escolar coincideix amb un moment de tensió a les aules, on professors i famílies encara gestionen l’impacte de la pandèmia i els confinaments, a banda de treballar per mantenir la qualitat educativa en un context advers. Dos reptes més té al davant la comunitat educativa i que haurà d’afrontar el pròxim curs. El primer, l’aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya sobre l’aplicació del 25% de castellà a les classes. D’altra, la incorporació dels nous currículums de la LOMCE, que afecta els cursos imparells. En paral·lel, les direccions dels centres encara no saben si al setembre podran comptar amb els reforços de personal que s’han implantat en el context de la pandèmia.
Quin és el calendari de la tornada a l’escola a Europa?
L’inici del curs escolar no és homogeni en el context europeu, on la tornada a classe després de les vacances d’estiu varia des de principis d’agost fins a finals de setembre, en funció del país. Per norma, els països mediterranis i amb estius més llargs estiren més el calendari de la tornada a escola. D’aquesta manera, Finlàndia és el país on nens i nenes tornen primer a classe, el voltant del 9 d’agost. A l’altre extrem hi ha Malta, on les aules s’obren el 26 de setembre. A Dinamarca, l’alumnat torna a obrir els llibres a mitjans d’agost i a Alemanya varia en funció dels lands, entre mitjans d’agost i mitjans de setembre. La primera setmana de setembre és la data més habitual per la tornada a l’escola a Europa.
