Esther Trullàs, copropietària del Restaurant Cal Felip
El seu futur estava encaminat cap a un altre cantó. “Soc esteticista i quiromassatgista”, explica, i va començar fent manicures i pedicures a la perruqueria de la seva mare. Va treballar també a Sumpel, una empresa de productes de perruqueria i estètica i portava la cabina d’estètica. “És el meu ofici i m’agrada molt, però vaig conèixer a l’Enric i em vaig enamorar”.
Al costat d’on treballava, hi havia un bar i allà “prenia cafès a dojo” per veure l’Enric, que era el fill dels amos. I va canviar d’ofici. “Penso que has de fer costat amb la persona que estàs i ell hauria fet el mateix si hagués estat a l’inrevés”, assegura.
Van tenir la possibilitat de comprar el local del negoci, el Restaurant Cal Felip, que fa 22 anys que regenten. Llavors, recorda, que hi havia gent que no entenia que anés a treballar a l’hostaleria. “En aquest món m’hi sento com a peix a l’aigua i a mi m’agrada molt estar de cara al públic, perquè la gent m’alimenta”, assenyala.
Treballar amb la seva parella ho troba “genial”. L’hostaleria ha canviat, però no tot. “La gent vol menú casolà, això no canvia”, afirma. Té un vessant de solidaritat que concreta sent voluntària de l’Associació La Oka, dedicada a la integració de discapacitats psíquics. “M’apunto a tot i, quan algú em necessita, em té. Sempre estic disposada”, diu.
