M. CARMEN MEDINA, Comunitat Bahá’í de Terrassa
En els darrers dies a tot el món s’ha commemorat la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional, que se celebra cada any la primera setmana del mes de febrer des del 20 d’octubre del 2010, en què l’Assemblea General de les Nacions Unides la va proclamar.
Aquesta resolució insta tots els estats i pobles a donar suport a l’harmonia interconfessional de les diferents tradicions religioses, confessions i creences. A la nostra ciutat el 14 d’octubre del mateix any 2010 es va constituir el Consell Interreligiós, per tal de fomentar el diàleg i facilitar el contacte entre les diferents comunitats religioses, o entre aquestes i la resta de la ciutadania.
La celebració de la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional ens ajuda a reflexionar que cap intent seriós per corregir els assumptes humans pot prescindir de la religió. En referir-se a la religió com una força social, Bahá’u’Iláh, fundador de la Fe Bahá’í, va escriure: «La religió és el més gran de tots els mitjans per a I’establiment de I’ordre en el món i per a la pacífica satisfacció de tots els qui I’habiten». Al llarg de la història, ha demostrat ser la força principal desencadenant del progrés social, força que motiva les persones que desenvolupin qualitats espirituals i que fa possible que es sacrifiquin pels seus semblants i pel millorament dels seus entorns. Els valors espirituals i universals que atresora la religió –la tolerància, la compassió, l’amor, la justícia, la humilitat, el sacrifici, l’honradesa, la unitat i el lliurament al benestar dels altres– són la base de tota civilització en continu progrés.
Ara bé, també cal reconèixer que al llarg de la història la perversió dels ensenyaments religiosos ha estat la causa de greus conflictes. Però tampoc cap observador sensat no pot descartar la influència preponderant que exerceix la religió sobre les expressions vitals de la civilització. Més encara, el seu caràcter indispensable per a I’ordre social ha estat demostrat repetidament pel seu efecte directe sobre la lIei i la moral.
És necessari fomentar el coneixement del fet religiós i la seva pluralitat, ja que el desconeixement de les diverses confessions pot donar lloc al prejudici, el conflicte i la desconfiança.
Intentem, doncs, contribuir al reconeixement que les diferents religions formen part d’un mateix sistema. En les escriptures bahá’ís trobem que «aquests sistemes poderosos i fermament establerts, aquests principis i lleis, han procedit d’una única font, i són els raigs d’una única llum. Que difereixin els uns dels altres ha de ser atribuït als variables requeriments dels temps en els quals van ser promulgats».
Igual que ens esforcem per abolir els prejudicis de gènere, de raça, de llengua i de classe, entre d’altres, cal seguir treballant pel reconeixement de les diferents confessions i tradicions religioses, que conformen una gran diversitat en el nostre entorn.
El principi d’“unitat en diversitat” es la base de l’enriquiment i progrés de la nostra societat, font de cooperació i justícia.
