La urbanització del passeig del Comte d’Ègara la va dur a terme fa 80 anys, el 1942, l’arquitecte terrassenc Ignasi Escudé Gibert, màxim exponent de l’arquitectura de la postguerra i autor de la transformació del carrer Major. Coincidint amb la conversió en zona de vianants del centre històric, la junta de govern va aprovar fa 19 dies l’avantprojecte de transformació del passeig del Comte d’Ègara, un dels grans eixos de la ciutat. Des del Col·legi d’Arquitectes s’ha demanat que la reforma s’emmarqui en un context “molt més ampli”. El futur Passeig ha esdevingut tema de debat. Arquitectes, urbanistes i historiadors hi tenen molt a dir.
PREGUNTES ALS EXPERTS
1. Quina valoració fa de l’avantprojecte aprovat per a la renovació del Passeig del Comte d’Ègara?
2. Cal fer una consulta participativa entre la ciutadania?
3. Pensa que cal una actuació puntual o un pla més global de la zona i, per extensió, de la ciutat?
4. Què cal fer amb elements històrics del Passeig? Com s’han d’integrar al nou espai?
5. Li sembla bé esperar finançament dels fons Next Generation o caldria actuar abans?
Carles Escudé, arquitecte
Un dels arquitectes més prestigiosos de la ciutat, Carles Escudé Muncunill és fill d’Ignasi Escudé, l’arquitecte que l’any 1942 va projectar l’actual Passeig i net de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill.
“Abans de fer una reforma, caldria fer una catalogació”
• 1 •
D’entrada, penso que el Passeig s’hauria d’incloure al catàleg del patrimoni històric i artístic de la ciutat, on hi ha tantes de les obres del meu avi. Penso que la reforma caldria iniciar-la a partir d’aquesta catalogació. L’avantprojecte que ha aprovat l’Ajuntament no ho té en compte. L’eix central és una unitat en ella mateixa.
• 2 •
Si s’haguessin de destruir elements arquitectònics, sí que caldria fer una consulta. De vegades no valorem prou aquest passeig.. Per mi, té la mateixa importància que qualsevol edifici de Muncunill. És un fantàstic exemple d’urbanisme modern i neoclàssic.
• 3 •
Cal pensar amb una mentalitat global. Considero que s’ha d’actuar en tot l’àmbit del passeig, respectant els elements arquitectònics originals. És un lloc molt estimat pels ciutadans. La reforma hauria de fer-se entenent l’espai com un tot.
• 4 •
És molt important que es respectin. Tot té el seu sentit, el mur que envolta el passeig, els bancs, les escales, el sortidor del començament. Les basses que hi ha a la zona nord, a tocar de la rotonda, caldria treure-les. Es van afegir fa pocs anys i no tenen gens d’interès.
• 5 •
Aquesta és una qüestió que han de decidir els polítics. No és una obra menor. Tampoc necessita una actuació urgent. Es pot esperar, però cal fer-ho bé.
Pere Montaña, arquitecte-urbanista
És un dels grans creadors de la Terrassa actual. Ja jubilat, va exercir de Gerent d’Urbanisme i de coordinador de l’Àrea de Planificació i Territori en diversos governs socialistes. Ha assessorat diverses ciutats.
“Hem d’apostar de forma valenta per la zona per a vianants”
• 1 •
Se’m fa difícil donar una opinió genèrica. Penso que el projecte pot ser adequat. Està clar que el Passeig necessita una inversió. Si volem apostar per la zona de vianants, hem de ser valents i fer-ho. No n’hi ha prou amb posar senyals sobre l’asfalt. Cal actuar d’una manera decidida.
• 2 •
No. Ho trobo innecessari. Més aviat forçat. Una consulta ciutadana té sentit quan es discuteix amb relació a un tema molt gran que tindrà una gran repercussió. No té sentit en un projecte domèstic i normal. Sí que hauria tingut sentit, per exemple, preguntar a la ciutadania si era favorable o no a la nova zona de vianants.
• 3 •
Sempre cal pensar en global. Quan vam planificar les zones de vianants del centre ho vam fer així, tot i cada espai tenia la seva personalitat. Però hi havia una continuïtat. El projecte del Passeig ha de ser arriscat i ha de tenir en compte les interconnexions que se’n deriven.
• 4 •
Cal integrar-los. Tradicionalment, Terrassa ho ha anat fent així. És una bona fórmula. La petjada històrica hi ha de ser. Però hi ha elements sobrevinguts, com la font davant de la Mútua, que són manifestament millorables i caldria revisar-los.
• 5 •
Els molts anys d’experiència a la gestió pública m’ha ensenyat que les coses les has de fer quan les pots fer. Sembla raonable aprofitar els fons Next Generation per a projectes així.
Xavier Matilla, arquitecte
Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona, el terrassenc Xavier Matilla no ha perdut la perspectiva de la seva ciutat. L’excandidat de Terrassa en Comú va ser “fitxat” per Ada Colau fa dos anys.
“Caldria repensar el projecte de façana a façana i de nord a sud”
• 1 •
Penso que l’avantprojecte no és un nou projecte pel Passeig. Identifica una transformació parcial. Caldria repensar-lo de façana a façana i des de la Cuina Moderna al pont de l’avinguda de Jacquard. El projecte destaca una manca d’ambició. Es vol fer un pedaç i amb això es pot perdre una gran oportunitat per crear un gran espai arbrat i patrimonial.
• 2 •
Més que una consulta, convindria un procés de participació. Els veïns s’han d’expressar. Són els que hi viuen. Cal participació per identificar els “imputs” i les demandes de la ciutadania.
• 3 •
El pitjor que es pot fer en qualsevol projecte és una actuació parcial, sense tenir una visió de la globalitat de l’espai. Cal pensar en gran i ser ambiciós. I l’avantprojecte no ho és gens.
• 4 •
Cal tenir la capacitat i la flexibilitat suficients per saber quines coses cal conservar i com fer compatible la conservació d’aquests elements patrimonials amb aspectes molt necessaris, com l’accessibilitat, la funcionalitat i el redisseny de l’espai. Si només fas un mur o una rampa no estàs definint cap espai. Estàs posant un simple pegat. Tot projecte ha de tenir darrere una tesi
• 5 •
Els fons són una molt bona oportunitat per estendre la mirada cap als barris, però el govern municipal té una mirada fixada sempre en el centre.
Domènec Ferran, historiador
Aquest prolífic historiador de l’art es va jubilar el 28 de desembre de 2020 com a director del Museu de Terrassa. Ha tingut sempre la ciutat al cap. Se sap la història de cada racó, de cada casa, de cada carrer.
“Potser caldrà segmentar-ho i fer un projecte per fases”
• 1 •
És necessari convertir els vials del passeig en zones de vianants, però sense interferir per res en la urbanització d’Ignasi Escudé del 1942. Cal una actuació que disgregui tot l’espai. Hi ha elements molt interessants, com el mur perimetral i la zona de l’antic sortidor, que necessiten una avaluació acurada.
• 2 •
No. Seria només una manera de “marejar la perdiu”. El que de veritat fa falta és disposar el més aviat possible d’una proposta tècnica sobre la qual es pugui començar a treballar. Una altra cosa ben diferent és que els veïns de la zona puguin donar la seva opinió, com molt altres actors implicats.
• 3 •
No podem donar només una resposta puntual al nou Passeig. Les edificacions que estan catalogades mereixen un projecte global. I segurament caldrà segmentar-ho i fer un projecte per fases. No passa res. El contrari seria actuar de manera sectorial. L’espai del Passeig té un enorme valor patrimonial i històric.
• 4 •
El més assenyat és sempre integrar aquests elements històrics al projecte. És evident que de vegades això et condiciona el projecte. El que va fer l’Ignasi Escudé l’any 1942 era un projecte molt interessant, amb uns accessos, un mur perimetral i una distribució dels parterres.
• 5 •
És estrany que es presenti un projecte així sense un finançament darrere. Però si ha servit per generar debat, ja és positiu.
