Xavier Marcet
Les notícies que tenia de Demetrio Carceller Segura provenen de quan em dedicava a investigar els anys del primer franquisme a Terrassa.
D’aquella recerca, la Fundació Torre del Palau va tenir la generositat de publicar l’any 1999 un llibre que portava per títol “Els anys foscos de la postguerra”. De Carceller sabia de la seva gran proximitat amb Alfons Sala i que fou ministre de Franco en els anys clau de recuperació econòmica després de la Guerra Civil, de 1940 a 1945. La seva relació amb els industrials terrassencs, en especial amb Josep Badrinas, president de l’Institut Industrial, i amb Josep Biosca, el delegat dels industrials tèxtils a Madrid, era de gran familiaritat. Carceller va intentar protegir els industrials terrassencs dels embats dels sectors més radicalment antiindustrials i anticatalans del règim, i dels enormes problemes que els creava la Fiscalía de Tasas en una economia autàrquica i intervinguda. Eren els anys de l’estraperlo, on les irracionalitats econòmiques del règim podien portar els negocis a la ruïna o a crear grans fortunes gràcies a irregularitats flagrants.
Això és el que sabia de Demetrio Carceller i també m’havia arribat una estesa llegenda urbana que atribuïa a Alfons Sala la paternitat real de Demetrio Carceller. Totes aquestes coses, les de la història en majúscula i la de les tafaneries, han caigut en base a les investigacions del professor Manuel Peña, de la Universitat de Còrdova, que és un veritable especialista en la figura de Carceller. Peña no només desmenteix la llegenda urbana i situa el naixement de Carceller en el poble d’Aguaviva de Bregantes sinó que en dibuixa un personatge que sap fer-se un lloc en el món empresarial per mèrit propi, més enllà de l’apadrinament que Alfons Sala li va brindar tant personalment com políticament. La mare de Carceller feia de dida a casa de la família Sala. Carceller va ser enginyer tèxtil per l’Escola Industrial, on el seu pare feia de bidell. Però la seva carrera empresarial va derivar cap al sector químic i ben aviat es va vincular als negocis del petroli. L’any 1929 va ser un dels fundadors de l’empresa Cepsa, després d’haver treballat un anys a Campsa. La vida de Carceller va transcórrer a Madrid, on va entrar en contacte amb Calvo Sotelo i altres polítics de la dreta espanyola. Durant la Guerra Civil va estar a Burgos, on es va relacionar amb el cor polític i econòmic del nou règim, ajudant en el subministrament dels combustibles bàsics a la guerra. Va vincular-se a Falange i després de diverses vicissituds va ser ministre en els primers governs de Franco.
És en aquests anys on el professor Peña defineix el personatge amb tota la seva complexitat polièdrica. Capaç d’acompanyar Serrano Súñer a negociar les condicions de l’entrada d’Espanya a la Guerra Mundial, que finalment no es va produir, i ser percebut com a germanòfil, per esdevenir posteriorment un bon informant dels aliats a Madrid a través de l’ambaixada britànica. Finalment Carceller va anar-se dedicant més a les seves funcions empresarials que polítiques, tot i que sempre va mantenir una gran influència en el règim. Crec que la mirada histogràfica de Peña sobre Carceller és la més completa que hem tingut fins ara.
Carceller va rendibilitzar molt els seus contactes internacionals i va crear un grup empresarial molt important, que encara té una continuïtat molt important a través dels seus descendents. El seu nét Demetrio Carceller Arce continua essent una de les persones més riques d’Espanya, president de Disa i de Damm, entre altres empreses.
Segons Peña, Carceller havia tornat algunes vegades a Terrassa, però no consta una gran vinculació política a la ciutat després de la desaparició del seu mentor Alfons Sala. Sorprèn que l’Ajuntament de Terrassa no li dediqués cap reconeixement en els anys en què Carceller va deixar de ser ministre.
Carceller es veia a ell mateix com un clàssic “self-made man”, que sens dubte va tenir l’apadrinament d’una persona tan influent com Alfons Sala, però que va saber crear i aprofitar les seves pròpies oportunitats. Va morir de forma accidental a Madrid després de caure l’any 1968 per les escales del teatre Arlequín. Per a alguns, Carceller, només era un empresari feixista. Peña ens permet una aproximació precisa al personatge, amb molts més matisos i amb reflexos que també ens ajuden a entendre detalls de la relació dels industrials terrassencs amb el primer franquisme.
Els articles de Peña donant profunditat al personatge de Carceller ja donen per a un bon llibre sobre el personatge.
