La jugadora rubinenca del CN Terrassa Bea Ortiz ha estat distinguida com a millor jugadora europea de waterpolo de 2021. Als seus 26 anys ja és subcampiona olímpica, campiona d’Europa i subcampiona del món amb la selecció espanyola. Va obtenir el premi a millor jugadora europea sumant més del 51 per cent dels vots emesos. Un fet que parla per si sol de la gran temporada realitzada per la jugadora del CN Terrassa en l’any en què es va penjar la medalla de plata olímpica a Tòquio amb la selecció espanyola femenina.
El dilluns es va donar a conèixer el premi. I des de llavors s’ha convertit en centre d’atenció del waterpolo. Està vivint en un escenari de certa bogeria? Una mica sí. Però això és d’agrair, és una situació agradable.
Ha rebut molts missatges? Molts. Però també he rebut moltes felicitacions personals. M’han escrit entrenadors, federatius, amics, periodistes. Segurament és normal tot això.
Ha estat una sorpresa aquesta distinció? Doncs la veritat és que sí. No sabia ni quan es donava ni tan sols si aquest any es feia amb la pandèmia. El dilluns vaig arribar a entrenar, estava al bar esmorzant i em van donar la notícia. Com pot imaginar, va suposar una gran alegria. És un orgull que et considerin la millor jugadora del continent i també una responsabilitat de cara al futur. Aquest premi no només reflecteix la meva feina, sinó que també és un premi a tot el que s’ha fet col·lectivament, tant a nivell de club com de selecció. Si ha estat possible ha estat gràcies també a totes les meves companyes.
La plata olímpica i el seu bon rendiment a Tòquio explica en bona part la decisió. Fa anys que estem demostrant el que som a nivell de selecció. Soc la sisena jugadora que assoleix aquest premi i això demostra que el recorregut és correcte. Des que el 2012 Espanya guanya la plata olímpica a Londres, ha estat un seguit de bons resultats en totes les competicions que s’han disputat. Sense oblidar el gran nivell dels clubs espanyols en les competicions internacionals.
La plata olímpica és la culminació d’una trajectòria? És fàcil dir-ho, però quan ho penses veus el que representa. Allò va ser un somni fet realitat. Necessitaré molts anys per pair -ho.
El waterpolo és un esport d’una exigència superlativa. És prou reconegut aquest esforç? Som un esport minoritari. No només s’ha valorat poc l’esport femení, sinó el waterpolo en general. És cert que hi ha una diferència entre el waterpolo masculí i femení, però també existeix entre el waterpolo masculí i el futbol. És hora de començar a donar-li una mica d’importància al nostre esport, que és molt sacrificat i demana molta feina.
I com afronta el futur? La millor jugadora d’Europa no té la temptació de provar noves experiències? Ara com ara el meu futur és la Copa de la Reina que jugarem al nostre club la pròxima setmana. Aquest premi no canvia els meus plans. Segueixo aquí, amb els peus a terra i lluitant pels objectius que tenim fixats. Per tant, ara penso en la Copa de la Reina i en classificar-nos una altra vegada per Europa i fer la millor classificació possible a la lliga.
Vostè i les seves companyes són referència per les nenes que comencen. Els èxits de la selecció i dels clubs són més importants en això que els premis individuals. És bo que les nenes vegin el nostre exemple i entenguin que treballant poder seguir el mateix camí i complir els seus somnis.
Sembla que el futur està assegurat. Els clubs espanyols treballen molt bé la base i hem de ser optimistes de cara al futur. Això ens permetrà continuar tenint nenes que vulguin jugar a waterpolo i que ho facin de forma exitosa.
Quines renúncies ha hagut de fer per arribar fins aquí? El nostre és un esport molt dur. Per arribar a Tòquio, per exemple, vam afrontar dos anys olímpics per la suspensió. Fem aquest sacrifici perquè ens agrada, però és veritat que hem de fer moltes renúncies personals. I hi ha coses que no pots fer amb la família i els amics. Hem renunciat a moltes coses i això no és fàcil.
A París 2024 es podrà lluitar per l’or o els Estats Units continuen estant un graó per sobre? No tinc ni idea què passarà. El que si que puc dir és que a partir d’ara hem de lluitar en totes les competicions internacions que tinguem si volem arribar lluny a París. Hem de treballar per guanyar a les americanes i a qualsevol selecció. S’ha de fer des d’ara, en cada torneig, no esperar als Jocs.
Amb el club veu possible obtenir un títol a curt termini? I tant, i tenim moltes ganes. Som les primeres que pensem que es pot fer. Si juguem com sabem podem assolir qualsevol objectiu.
