L’escriptora Anna Murià
Els escriptors sempre guarden sorpreses. I una de les més comunes és trobar manuscrits quan han traspassat. Esborranys que són com un tresor i que es lliuren a revisar a estudiosos dels autors i a les editorials que els van acompanyar durant la seva vida literària. A vegades, però no cal descobrir un manuscrit com a excusa, sinó que sorgeix un interès particular per revisitar l’obra d’un autor i fer-ho valdre.
En aquest sentit, cal destacar la iniciativa de l’editorial Comanegra de publicar, amb pròleg de Mercè Ibarz, una antologia dels contes d’Anna Murià, filla adoptiva de Terrassa i Premi Creu de Sant Jordi, de qui reivindica una posició d’honor i de primer nivell. El llibre, que acaba de sortir aquest dimecres a la llum, porta per títol “Sota la pluja”, el nom del primer conte del recull. El volum inclou com a novetat dues narracions, “Focs de ciutat” (1945) i “Haima” (1946), que solament havien estat publicades a la revista “Lletres” a Méxic, impulsada per escriptors catalans exiliats entre aquests Agustí Bartra, el company d’Anna Murià.
La publicació de l’antologia “Sota la pluja” (que aquest diari va avançar el 19 de gener) ha fet aflorar de nou un vell anhel d’estudiosos i coneixedors del llegat de Murià, que és la de publicar la totalitat de la novel·la “Aquest serà el principi”, publicada l’any 1986 per l’editorial La Sal de les Dones i dins la col·lecció Clàssiques Catalanes. Fent una breu presentació, aquesta obra descriu en un estil de crònica literària el període històric que va viure, des de la Barcelona de la República i la guerra, l’exili a França i a Amèrica, i el retorn a Barcelona i la posterior residència a Terrassa, ciutat on va morir el 27 de setembre de 2002.
La novel·la va ser publicada l’any 1986 però no amb la seva totalitat.
La mateixa Murià va reconèixer en el pròleg d’“Aquest és el principi” que és la novel·la de la seva vida. Per dos motius. Primer per la gestació, perquè des de les primeres ratlles fins a les últimes havien passat més de 40 anys i segon perquè abasta molta història viscuda i compartida en escenaris diferents. En la mateixa parla dels companys d’exili en pseudònim: Berta Mariner (Mercè Rodoreda) Haima (Andreu Nin), Abel Urgell (Armand Obiols), Roger Galceran (Pere Calders), Víctor Monclar (Agustí Bartra) i Martina Ordal (Anna Murià).
El cas és que la publicació d’aquesta obra memorialista novel·lada es va publicar de manera parcial i hi manca el “principi” -valgui la redundància pel títol de l’obra- que fa referència a l’etapa de la infantesa i l’adolescència a Barcelona, ciutat on va néixer el 21 d’abril de 1904.
Jordi Fernández, un dels estudiosos de l’obra de Murià, és una de les persones que recorda l’assignatura pendent. “Com ella va admetre, és l’obra més important de l’autora pel que explica i com ho fa. Publicar aquesta novel·la de manera íntegra, amb el preludi que representa la infantesa de la protagonista i dels altres personatges, és necessari i imprescindible, si es vol respectar el plantejament de Murià en redactar aquesta obra”. Un preludi que s’estén al llarg d’unes 80 pàgines i que està en el fons Murià-Bartra de l’Arxiu Històric i Comarcal.
