La temporada d’arts escèniques presenta aquest diumenge “El pes d’un cos”, de Victoria Szpunberg, una reflexió sobre la dificultat d’envellir dignament a la nostra societat quan el cos ja no ens respon i la manca de recursos és una realitat imposada. L’actriu Laia Marull porta la veu cantant d’aquesta peça que es veurà al Teatre Principal a les sis de la tarda.
L‘originaliat de l’obra recau en la seva posada en escena: la veu de Laia Marull, la filla que ha de cuidar el seu pare després d’un ictus, en forma de monòleg, es va trobant amb una sèrie de personatges interpretats per un grup de músics. El mecanisme mental del pare, afectat pel patiment de la malaltia i per altres patologies mentals, articula la forma final de la peça. Una escena multidisciplinar que combina text, música en directe i projeccions, on el realisme més cru i actual dialoga amb el joc teatral, l’humor i certa celebració poètica.
El pare, que havia representat un gran pilar (emocional i ideològic) per a la filla, s’ha convertit en el paradigma de la fragilitat, algú que té al·lucinacions i que no pot fer les necessitats bàsiques de forma autònoma. La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques fa que la situació entri en una mena d’espiral de caiguda lliure. La manutenció del pare fa que la filla hagi de vendre-ho tot, desposseir-se de tot allò que ha heretat, i entrar en una mena de deliri imparable. Només l’arribada d’un àngel, conductor d’una ambulància i zelador, pot treure’ls de l’abisme.
Victoria Szpunberg és una autora preocupada per fer un teatre connectat amb els temes polítics i socials del món contemporani, amb una mirada oberta i transdisciplinària i sense tancar-se en un únic gènere o registre. Els seus personatges i les situacions en què es troben tenen a veure sovint amb una mena de desconcert existencial o ideològic, amb una profunda sensació de desubicació i amb la desfeta d’estereotips i llocs comuns.
Szpunberg va donar-se a conèixer l’any 1998 amb l’obra “Entre aquí y allá” (“Lo que dura un paseo”), que va ser accèssit al Premi Maria Teresa León, seleccionada pel Royal Court de Londres (Residència internacional del 2000) i estrenada a Madrid i Nova York el 2002. Ha treballat i estrenat obra pròpia en teatres com el TNC, el Teatre Lliure, el Tantarantana i la Sala Beckett, així com també en teatres de Madrid i la resta d’Espanya.Els seus textos també han estat traduïts a diverses llengües i s’han pogut veure en països com Estats Units, Colòmbia, Itàlia, Praga i França entre d’altres.
El pes d’un cos és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya, Velvet Events, el Centro Dramático Nacional i l’INAEM.
