El títol del concert porta nom poètic, “Espurnes daurades”. La proposta ve de la mà d’Estel Vivó, saxofonista de Matadepera, i Blai Mañer, pianista. El duet oferirà avui, a partir de les 21 hores, als Amics de les Arts un viatge per compositors del segle XIX, XX i XXI que han escrit obres per aquests instruments. El concert s’emmarca en la programació Fem Sala de l’entitat cultural.
Aquesta és la primera vegada que Vivó i Mañer estrenen col·laboració conjunta. Ambdós estudien en el Conservatori del Liceu de Barcelona i Mañer, a més, ja hi fa docència i és cap del departament. El duet ha preparat un repertori que inclou els compositors William Albright, Henri Tomasi, Matthias Krüger i Eugène Bozza.
Vivó destaca que “són compositors que van escriure per saxo i piano i, per tant, encaixen molt bé
amb aquesta estrena que farem sobre l’escenari. El fet de que siguin músics de diferents orígens i època també ens va bé per interpretar registres i estils diversos”.
Estel Vivó, que té 19 anys, està vivint un dels seus moments més dolços. L’estudiant estudia al Conservatori del Liceu i com a intèrpret forma part de Delia Quartet (una formació de saxòfons) i fa uns mesos és la directora de la Banda de Matadepera.
“És impossible triar què m’agrada més, si la interpretació o la direcció perquè ara mateix en gaudeixo molt. L’única cosa que sé segur és que m’agrada molt la música i que m’hi vull dedicar. Però dirigir una banda, com la de Matadepera, és molt bonic. Hi vaig entrar el maig de 2021, en plena pandèmia, perquè buscaven un director artístic. Em vaig oferir i em van acceptar. Hi ha molta responsabilitat, però la formació va sola. Som de 40 a 50 músics. Tots ho posen molt fàcil perquè treballen moltíssim”.
Estel Vivó ve d’una família enamorada de la música. La mare toca la flauta i el pare, el clarinet.
Ho fan de manera amateur. Les filles, l’Estel i la Queralt, han pres el camí professional. “Crec que
vaig optar pel saxo perquè la meva germana gran, la Queralt, estudiava saxo i en sentir-la vaig quedar seduïda pel mateix instrument. Em vaig deixar portar i influir sense cap problema, al contrari”. La Queralt està ara mateix fent un màster a Varsòvia. L’Estel Vivó se sent ara que està en el camí d’aprendre i explorar el que li és més còmode. “No em tanco cap porta. M’agrada el clàssic i el contemporani i fer-ho tot amb qualitat i si pot ser excel·lent”.
