Miquel Sàmper
Ningú no entendria la Barcelona dels Jocs Olímpics sense la figura d’en Pasqual Maragall o el Madrid de la “movida” sense Tierno Galván.
Tampoc ningú no entendria l’increment de la pràctica esportiva de la majoria de la societat, sense l’aparició de figures com Miguel Indurain o Kilian Jornet.
La Matadepera actual tampoc no es pot entendre sense la figura de l’Antoni Garcia i Sellarès. El Pintoret va passar la seva nit de noces amb la Teresina (el seu gran amor i dels de veritat), a la Mola, i això ja va ser l’auguri del que ens vindria després, quan, diumenge rere diumenge, s’encarregava d’ensenyar als nens de Matadepera els camins, els racons i les fonts de Sant Llorenç, per acabar l’esplai a final de curs amb la sempre esperada acampada als Òbits, on sempre ens hi afegíem uns quants pares.
Poques persones han ajudat tant en els serveis de recerca els bombers com el Pintoret, perquè ningú no es coneixia tant un terreny, sovint abrupte, difícil i sinuós. I no és casualitat tampoc que fos creador i fundador del cos de bombers voluntaris de Matadepera, col·laborant, sense saber-ho ni buscar-ho, en la creació del sistema mixt de bombers de Catalunya, exemple arreu de rigor i professionalitat.
El Pintoret havia perdut dos dits i mig d’una mà i això, que l’avergonyia, feia que sempre dugués les mans amagades, però, quan demanant la mà de la Teresina al seu sogre aquest li va preguntar què li oferiria a la seva filla, ell no va dubtar a treure’s les mans de les butxaques i, exhibint amb orgull els seus set dits i mig, va cridar-li que mai no li faltaria de res!
Home de muntanya i de salut, ha fet de ben segur que molts joves de Matadepera estimin la natura i l’esport, però ell va començar a fumar quan la seva muller li regalà una pipa, perquè pel mig del poble passejava un home ben plantat a qui la pipa el feia molt més atractiu i, és clar, ell no va voler ser menys…
Amb tothom tenia conversa i tothom volia tenir-la amb ell, perquè en Pintoret, malgrat la seva humilitat, personal i social, era un home culte, preparat i sobretot educat, d’aquelles persones que t’aporten pau, molta pau, quan les escoltes.
Marxa amb els deures ben fets, amb quatre fills, molts arbres plantats i un bon llibre escrit de bolets, però sobretot marxa feliç d’haver sigut un bon amic, un gran pare i un excel·lent avi.
Que el retrobament a la Mola amb la Teresina serveixi per recuperar l’alegria d’una muntanya trista des que ens vas deixar, perquè tu ets el primer a voler-la joiosa i feliç. Descansa en pau, Pintoret!
