Nuri Escudé, presidenta de l’agrupació folklòrica amunt i crits
El món de les sardanes li ve de tradició familiar, ja que la seva mare era de l’Agrupació Folklòrica Amunt i Crits. “Amb quatre anys vaig començar a ballar”, recorda. I als setze, ja es va incorporar a aquesta entitat. “M’encanta i per mi la sardana ho és tot i, a part de la feina i la família, és el meu univers”, assenyala. “No canviaria les sardanes per res i continuo ballant”, manifesta.
Primer va exercir de secretària de l’agrupació i, a partir de 1999 va accedir a la presidència, un any després de la celebració del cinquantenari. “Ara és diferent de quan vaig entrar, perquè llavors hi havia poques entitats”, apunta. Considera que la sardana no es perd i explica que “costa, però tenim colles” i hi ha força afició.
Fa classes de sardanes i té el títol de mestra monitora. “Gaudeixo ensenyant i tractant amb la gent. Tots els camps de la sardana m’agraden. M’agrada dirigir, però també m’agrada ballar”, diu.
Professionalment, és secretària de direcció. “Soc de números i sempre m’ha agradat la comptabilitat i ja m’hi volia dedicar”, afirma i afegeix que “he hagut d’aprendre molt perquè tot això ha canviat” amb el pas dels anys.
És militant del PSC de Terrassa i exerceix de secretària de cultura d’aquesta formació. Té clar, tanmateix, que “no soc política i tot ho faig per a la ciutat”.
En el seu escàs temps lliure, encara té temps de formar part dels Bandolers. “És el meu esplai”, afirma. També col·lecciona didals i, quan pot, li encanta llegir, concretament “novel·les roses”.