Xavier Marcet
Quan passeges per una ciutat i hi veus llibreries sents una certa tranquil·litat. Segur que això per a alguns és una reminiscència del segle XX.
No pas per a mi. Continuo associant llibreries amb una certa civilitat. Les llibreries són l’imaginari d’una millor versió del món. Els llibres són una oportunitat per a la condició humana, no són més, però tampoc són menys. Jo m’identifico amb moltes ciutats quan estic a les seves llibreries emblemàtiques. No hi ha viatge a Nova York en què no intenti passar per la llibreria l’Strand, ubicada a Broadway amb el carrer 12. És un temple de paper. I m’agrada molt la seva barreja de llibres nous i de segona mà. No em passa el mateix amb les de la cadena Barnes & Noble, la majoria ja convertides en cafeteries de conveniència. Potser posaria al mateix nivell la Brattle Book Shop prop del Boston Common, una de les antigues d’Estats Units, amb els seus llibres antics i amb un solar descampat al costat on hi ha milers de llibres. Haig de reconèixer però que on he passat més hores a les llibreries de Boston és a la Harvard Coop, una llibreria de primera divisió al mateix Harvard Square a Cambridge. Segurament la llibreria a què he comprat més llibres en els darrers anys.
Anys abans les meves llibreries preferides eren les de París del Boulevard Saint Michel, la llibreria Gibert Joseph, extensíssima, que permetia trobar de tot. Abans de l’època d’internet aquestes llibreries eren la meca del saber, germanes petites de les grans biblioteques del món. I, si es tractava de posar-nos exquisits a París, corresponia dinar a Chez Lipp un bon “codillo” amb llenties, fer el cafè a Les Deux Magots i després amb els peus arrossegant poder-se perdre dintre de l’Ecume des Pages, una llibreria pròpia de Saint Germain de Pres. A París, les llibreries eren una bogeria, a molts barris i al costat del Sena. Es pot fer un llibre de viatges només de llibreria en llibreria, les extraordinàries de la Charing Cross de Londres, La Foyles, enorme. Les llibreries de la Via Montserrato a tocar de la Piazza Farnese a Roma, o les llibreries de Buenos Aires, on em va agradar molt El Ateneo Grand Splendid, posada en un antic teatre. Les llibreries fan ciutat. Els records de les ciutats són més records a les llibreries. Hi compres llibres, et queden a la biblioteca i, quan recuperes el llibre, recordes el viatge.
Terrassa ha tingut i té bones llibreries. Durant molts anys va tenir la singularitat de la llibreria Grau, que era una cosa per venir a veure, i, de fet, conec força gent de fora de Terrassa que anava a Cal Grau i intentava entrar en el parell de metres quadrats que feien de rebedor de l’immens laberint de llibres que colonitzava tots els racons imaginables. I el senyor Grau era una institució, un llibreter que tots els que el vàrem conèixer el recordarem sempre. Cal Grau havia conviscut, que jo recordi, amb la Llibreria Camon del carrer Cremat, la Llibreria Verdaguer de la plaça Vella, on també hi havia l’Àmfora, la llibreria Atenea i el Cau Ple de Lletres. Al barri de Sant Pere, hi havia la Llibreria Cinta. I ja em perdonaran els lectors, hi havia més llibreries que escapen a la meva memòria. Darrerament, Terrassa ha tingut una revifada pel que fa a llibreries i això és molt positiu. No són res de l’altre món pel que fa a la dimensió, però n’hi ha, i atenen bé qualsevol necessitat. No només la Casa del Llibre s’ha consolidat ocupant l’espai de l’antic Cau Ple de Lletres al carrer Cremat, sinó que Abacus ha creat un espai molt ampli a l’antic Gran Casino, al Raval una llibreria petita com la Temerària viu al costat del mercat i, al carrer de la Palla, la llibreria Cinta ha obert una segona llibreria. Per als que busquen ocasions a la Rambla hi ha una Re-Read. Aquestes són les llibreries que conec del centre de la ciutat, segur que n’oblido algunes com les que veig per Google Maps que hi ha a mig camí dels quioscs i les llibreries en altres indrets de la ciutat. El que vingui a Terrassa pot donar una bona volta per les seves llibreries, però el que és molt important és que els que visquem a Terrassa donem vida a les nostres llibreries. Una ciutat sense llibreries és una ciutat menys atractiva, menys madura, menys culta. Brindem per tots aquells que, en una època on sembla que el món digital no deixarà espai a res més, s’arrisquen, emprenen i defensen la llibreria com un negoci modern, necessari. Sense la seva empenta, la ciutat seria molt més provinciana, molt més deixatada en el magma metropolità.
