Josep Ballbè i Urrit
El vent de ponent sol tenir sempre molt mala premsa. Tanta, que el refranyer el remata: “Cel ponent, pluja o vent / De ponent, tot malament / El ponent la mou i el llevant la plou”.
La dita meteorològica que he situat al títol em permet expressar els recels de tot allò que ens arriba de l’oest: tant si són vents com gent. No és exclusiu del Principat, però. En general, no es desitja res procedent de l’interior. A les terres valencianes, per exemple, hi arriben poques pluges, normalment fluixes. A banda que el vent procedent del sector de la Manxa és molt assecador.
Duent la metàfora a l’extrem, recomana no cercar lligams amb la gent de Castella. Ho rebla amb aquesta dita, de caire rondallístic, molt expressiva: “El ponent té una filla a llevant, que la va a veure rient i se’n torna plorant”. O, fins i tot, “el ponent va deixar morir sa mare de talent”. Hom pot veure’s, doncs, que l’animadversió, l’odi i el recel ve nen de lluny…En allò que em pugui afectar, no m’identifico gens ni mica amb aquest tipus de tesi. De fet, m’enorgulleix presumir d’amics de Zamora, Salamanca, Palència, Burgos i Lleó, per exemple. Uns verals amb un encís embriagador. Podrien semblar terrenys erms i eixuts, malgrat que tots ells traspuen un sentit de serenor, caliu i pau indescriptible. Vaig poder-ho copsar quan feia–a peu– tot el trajecte del Camí de Sant Jaume.
Recordo, amb un sentiment especial, l’espiritualitat evocadora del rocam dels temples que jalonen els seus viaranys. La força seductora que brollava de la magnificència d’uns orgues litúrgics brutalment acollonants. És ara que somio amb el so espaterrant dels tubs d’estany d’un instrument que s’està bastint als tallers de l’orgueneria Fernando Acítores, a Torquemada. Un talp m’ha piulat que –aquest mes de febrer– tindrem un petit tast o avenç de “good news”, en aquest sentit. Tant de bo que sigui veritat!
La mel es fa esperar des del 22 de desembre de 2010. La catedral basílica de “la vella i bella Ègara” demanda una solució prompta i efectiva. No vindrà de Collbató ni del Papiol (Germans Blancafort o Gerhard Grenzing, respectivament). Tots l’esperem amb candeletes. Jo, més que ningú. Em permeto ressuscitar la “promesa” incomplerta del bisbe Josep-Àngel Saiz Meneses. Mentrestant la proposta d’obrir un “compte bancari d’amics de l’orgue” dorm el somni dels justos.
