Robert Cabeza, dibuixant
“Em recorden de molt petit, que no m’arribaven els peus a terra, a una taula dibuixant, però jo no tinc consciència d’haver començat a dibuixar”, explica. Va començar a fer-ho més seriosament, amb uns 25 o 26 anys. “I des de llavors no he parat”, amb alguna aturada.
Pinta principalment paisatges i, sobretot, fa aquarel·la. “L’aquarel·la és més fresca i la pintura a l’oli potser és més lenta i jo soc de dibuixar i intento fer les coses més ràpidament”, detalla. Per això, creu, “he escollit aquest medi, però no he analitzat exactament el perquè. Suposo que és perquè m’hi trobo millor”.
No s’ha format mai en aquest art i es defineix com a autodidacte. Ha après, diu, “mirant museus i el que feien els grans pintors” i afegeix que “el camí autodidacte és una mica més llarg i si t’equivoques no tens a ningú que et digui com ho has de fer, però el resultat és més satisfactori”.
Ha participat en exposicions, col·lectives i en solitari. Gairebé sempre pinta paisatges i assegura que “m’agrada molt el tema d’arquitectura i és en el que em sento millor treballant”. Professionalment, es va dedicar a l’interiorisme, una feina que es complementava amb la seva producció com a pintor. Sobre si li hauria agradat dedicar-s’hi professionalment, diu que “a aquest país això és molt difícil”.
Sempre s’ha dedicat a la música com a aficionat, amb el blues com l’estil principal. Toca la guitarra i també va aprendre pel seu compte. “Avui en dia és més fàcil aprendre per internet”, apunta.
