L’any comença amb una novetat literària important a casa nostra i també pel país. L’editorial Comanegra ha recopilat els contes d’Anna Murià, i en fa una publicació que sota el títol “Sota la pluja” sortirà el dia 2 de febrer a les llibreries. El volum, amb pròleg de Mercè Ibarz, aplega les seleccions de contes que va fer Murià a “Via de l’est” (1946) i “El país de les fonts” (1978), i s’hi rescaten dues narracions més sobre la Barcelona.
La primera part del llibre inclou un retaule únic protagonitzat pels companys d’exili a França, en concret a Roissy-en Brie, on conegué altres escriptors catalans com Mercè Rodoreda, Pere Calders, Pere Quart, Francesc Trabal, Armand Obiols i el seu futur company sentimental Agustí Bartra. La segona part és una mostra de la narrativa entre gèneres de Múria als anys setanta, un cop tornada a Catalunya, un país que no era ben bé el seu després d’un llarg període d’exili. Murià, juntament amb Bartra, van marxar de França cap a 1940 cap a Cuba i la República Dominicana i, finalment, es van establir a Mèxic.
L’antologia “Sota la pluja” coincideix amb els vint anys de traspàs de l’escriptora. Forma part de la col·lecció “Portàtils”, una de les més consolidades de l’editorial Comanegra i destinada a grans autors de narrativa breu. Té l’objectiu de permetre al lector capbussar-se o bé introduir-se en l’univers narratiu de cadascun d’ells.
Sensualitat i misteri
Per l’editorial Comanegra és la primera vegada que publiquen obra de l’Anna Murià. Des de l’empresa han explicat que “l’antologia dels seus contes va néixer amb la voluntat de situar-la en la posició d’honor que li pertoca i reivindicar-la com l’autora de primer nivell que és”. Una consideració que ve reforçada per les paraules de la prologuista Mercè Ibarz i de l’editorial. Subratlla Ibarz que “els contes d’Anna Murià són sensualitat i són misteri, són crònica i són èpica, són anticipació”. I afegeix: “Murià és una de les millores narradores del nostre segle XX, encara que la seva obra i el seu nom hagin quedat al marge de les grans vindicacions”.
L’equip editorial, liderat per Joan Sala, ho subratlla amb un extens article publicat a la pàgina web. Significa que Murià és una autora oculta per dues ombres enormes, l’home ( Agustí Bartra) i l’amiga (Mercè Rodoreda) i en ressalta que, malgrat tot, ella va exercir de militant de les obres d’ambdós amb una dedicació i generositat sense fer-ne mai bandera.
Sala diu de Murià que l’enamora “la barreja desacomplexada de gèneres (aquell tentinegi entre la ficció i la no-ficció) en una prosa que equilibra la tendència a la brevetat i l’institut estructural. Això es manifesta en diverses novel·les, i de manera especial en la relació entre els reculls de contes i les novel·les, que és el que tinc més gravat a la memòria”.
L’editor lamenta que els contes de Murià hagin passat discretament a diferència d’altres autors del mateix gènere. Sala posar l’accent en què hi ha contes que són un document únic perquè fan crònica de l’exili de la intel·lectualitat catalana. I apunta que, precisament, noms dels quals ella en parla, vàrem tenir més èxit en reeditar l’obra que Murià.
OPINIONS
Jordi Fernàndez, estudiós de l’obra de Murià i president del grup de literatura d’Amics de les Arts
El coordinador del grup de literatura d’Amics de les Arts i estudiós de l’obra d’Anna Murià es felicita per la iniciativa de l’editorial Comanegra de publicar una antologia dels contes d’Anna Murià. “Crec que entrar en els contes és una bona excusa per començar a endinsar-se en la seva obra, encara que des del meu criteri el més interessant de l’escriptora és el seu vessant d’articles d’opinió i les ressenyes iteraries, així com els dos llibres dedicats a la figura i obra d’Agustí Bartra”.
Jaume Aulet, historiador de la literatura i escriptor
L’historiador de literatura i escriptor destaca que “Anna Murià va ser molt polifacètic en tant que va exercir de novel·lista, de contista, d’assagista, de periodista, de memorialista i d’assagista i crítica, i amb un component femení. Podem parlar, amb tot fonament, com una dona de lletres”. Dels llibres de contes llegits i que ara s’integren en l’antologia, Aulet posa atenció en el llibre “El país de les fonts” (1978) i qualifica de “magnífic” el conte “Retrat de dues finestres”·
