Josep Ballbè i Urrit
Som al bell mig de la considerada com a setmana més freda de l’any.
En aquest entorn, amb l’afegit pandèmic, pretenc animar el personal amb un adagi ben escaient. Ningú no hauria previst –ja fa 22 mesos– que “la broma” de la Covid duraria tant. Potser el que molts ignoren és que la majoria de sants que ens marca el calendari duien barba: Maur, Pau, Antoni abat, Fructuós i Vicenç, entre d’altres.
Un refrany més que referma la tradició popular diu que “per sant Antoni fa un fred del dimoni”. Ben bé a dues setmanes de la Candelera, encara és d’hora per establir si la segona meitat de l’hivern esdevindrà dura o plàcida. “Si la Candelera plora, l’hivern és fora. I, si riu, és ben viu.” Caldrà prestar una atenció especial als comunicats de l’oratge dels diferents canals televisius. Amb els avenços científics i tecnològics actuals, ho encerclaran més que bé.
La barba no ve a ser, únicament, un pur ornament estètic dins la iconografia de llurs imatges. La saviesa i la tradició populars estableixen que, quan se la deixaven, alguna utilitat real en devien treure. Un altre punt –sense confirmar, tanmateix– prefixa que els nascuts a l’entorn d’aquestes dates solen tenir males puces. Un temperament àrid, malcarat, esquerp, desplaent, galdós, mal conformat, desairós i repulsiu. Déu n’hi do!
“Quan venen els tres barbuts –sant Pau Ermità, sant Maur i sant Antoni Abat– venen els freds cascarruts / Si plou per sant Pau, hivern adéu-siau. Però si fa sol, ve un hivern nou / Si per sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n’omple un bot. Si plou al matí, la meitat de vi… I, si plou a la tarda, la collita esguerrada.”
Entroncant la meva reflexió amb la llarga durada de la pandèmia,em genera un desencís immens copsar com de malament s’han gestionat les coses des de la primeria. La classe política no aprova ni de bon tros! Encara que només fos pel contingut del “quan veuràs la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar”. Per contra, quan no era un all, era una ceba.
Parir normes blanques o negres, tancar restauració i oci nocturn anaven en funció de les vacances d’estiu, Pasqua o Nadal.
Encara no he vist dimitir ningú avergonyit de la seva poca llum en la matèria. Ans al contrari. Es creuen que tot ho fan de conya. “Si surt amb barba, sant Antoni. Si ho fa amb cua, serà el dimoni.”
