Terrassa i Sabadell són dos dels principals pols d’activitat a Catalunya, ja sigui en l’àmbit social, econòmic o esportiu. I la seva rivalitat, com a ciutats veïnes i quasi bessones, ha estat cultivada al llarg de la història des dels dos bàndols. El món de l’esport ha estat un dels escenaris on més s’ha visualitzat aquesta confrontació, amb equips i esportistes coincidents en categories i objectius. La tradició esportiva de Terrassa i de Sabadell ha fet possible un munt de capítols que han alimentat aquesta realitat, encara que en els darrers temps sota uns paràmetres ben distints.
Això fa que hagin estat molts els esportistes que han fet part del seu trajecte en clubs de la ciutat veïna, amb els quals s’han sentit plenament integrats sense cap càrrec identitari de consciència. El futbol és una bona mostra d’això. Malgrat que en els estadis del Terrassa FC i del CE Sabadell se sentin regularment càntics despectius cap als equips de l’altre ciutat, tot i que fa anys que no s’enfronten a la competició de lliga, els exemples de vides creuades són nombrosos. En els darrers anys, sense anar més lluny, autèntics ídols arlequinats han vestit la samarreta del Terrassa com Lino o Piti Belmonte. I en la direcció contrària, futbolistes egarencs tan reconeguts com Cristian García o Óscar Sierra, entre molts altres, han vestit la samarreta del conjunt sabadellenc.
De l’Olímpic a la Creu Alta
“Quan em va arribar l’oferta del Sabadell, ni m’ho vaig pensar. Estava sense equip en aquell moment i va ser com una benedicció. Ja em veia jugant a Tercera i buscant feina quan em van plantejar l’opció. I haig d’agrair el Sabadell l’oportunitat d’haver pogut debutar en el futbol professional.” Qui així s’expressa és Xavi Boniquet, un dels jugadors més destacats del CE Sabadell, criat a la pedrera del Terrassa FC i futbolista del primer equip del club de la seva ciutat fa unes temporades. “La meva il·lusió de nen era jugar al primer equip del Terrassa. Quan era recull pilotes només pensava a jugar algun dia a l’Olímpic. Mai havia pensat en jugar al Sabadell. Però puc dir que em sento com a casa. El Terrassa és el club que porto al cor, però el Sabadell m’ha donat molt i soc un arlequinat més per sempre.”
A la primera plantilla del Terrassa FC només hi ha un futbolista sabadellenc aquesta temporada. És el davanter Carlos Martínez, actualment lesionat. La seva trajectòria en clubs de Sabadell es limita al Mercantil, on va començar a jugar. “El Terrassa és un club de ciutat. I el Sabadell penso que també, encara que no l’he viscut des de dins”, explica. “La rivalitat sempre és bona. Seria molt maco jugar un derbi. Són partits especials.”
Carlos Martínez se sent un terrassista més, integrat en el club i en la ciutat. “Mai he tingut un problema de consciència per venir a jugar a Terrassa. Jo desitjo el millor per al meu equip, però també m’agrada que les coses li vagin bé al club de la meva ciutat. La competència és positiva.”
Els esports d’aigua han estat sempre punt referencial de la realitat esportiva de Sabadell. I Terrassa ha anat guanyat espai a la piscina, sobretot pel que fa al waterpolo. El transvasament d’esportistes de les dues ciutats també ha estat notable. Sense anar més lluny, l’equip femení del CN Terrassa va incorporar quatre jugadores amb passat al CN Sabadell fa tres temporades, un fet que li va permetre fer un salt de qualitat més que notable. De la mà de l’egarenca Paula Leitón, van arribar la rubinenca Bea Ortiz i la madrilenya Pili Peña, a més de qui era la capitana del conjunt sabadellenc, Olga Doménech.
El terrassenc Bernat Sanahuja fa dues temporades que juga al CN Sabadell / Lluís Franco
A la piscina
En el capítol masculí, el CN Sabadell va fitxar la temporada passada una de les grans perles del CN Terrassa, l’internacional Bernat Sanahuja. “Els dubtes que tenia a l’hora de marxar era més referits al fet de deixar el club en el qual portava des dels 3 anys que al fet de fitxar pel Sabadell”, comenta el jugador egarenc. “Sortir del niu era el més complicat. Però fitxar pel Sabadell no em representava cap problema personal. De fet, amb el CN Terrassa tenien més rivalitat en els darrers anys amb el Barceloneta o amb el CN Barcelona que amb el Sabadell.”
A l’hora de parlar de diferències de clubs o d’entorn, diu que a Terrassa “hi havia més afició, omplíem la piscina quasi en cada partit”. I admet que un partit contra el seu exequip no és un partit qualsevol. “Intentes que no t’afecti. Però no afrontes el partit de la mateixa manera que un altre. Jugar contra els qui han estat els teus companys es fa estrany.”
També a les pistes d’atletisme hi ha hagut intercanvi d’esportistes de les dues ciutats. Un dels grans noms de l’atletisme egarenc, la campiona d’Europa sub-20 de 5.000 metres Carla Domínguez, ha fet quasi tota la seva trajectòria a la Joventut Atlètica Sabadell, club que ha deixat aquesta temporada per incorporar-se a l’Asics. Marc Otero, un dels fondistes destacats a l’escenari egarenc, fa anys també que defensa els colors del club de Sabadell.
Tomàs Ferrer fa tres temporades que milita al primer equip de l’Handbol Terrassa. És, a més, l’entrenador dels equips femenins cadet i juvenil “B” del club egarenc. Aquest últim, quart d’Espanya la temporada anterior a la categoria cadet, compta amb un bon nombre de jugadores sabadellenques. Ell havia jugat sempre a l’OAR Gràcia de Sabadell, un dels clubs referencials d’aquest esport. “El nostre rival més directe era el Sant Quirze més que el Terrassa. La rivalitat l’he notat més a Terrassa. Per a mi no representava cap problema venir a jugar a Terrassa. Fan més broma els companys en aquest aspecte que altra cosa. Soc de Sabadell i un enamorat de Terrassa.”
Eva García compleix la seva quarta temporada en el CN Terrassa
A l’hora de comparar, comenta que la gran diferència entre l’OAR Gràcia i l’Handbol Terrassa és el fet que els sabadellencs tenen un pavelló d’utilització exclusiva per al club, una circumstància que a Terrassa no es dona. “Terrassa és una ciutat molt implicada en l’esport. Tinc entès que a Sabadell la inversió és més important, però les diferències s’han anat reduint.”
La sabadellenca Eva Garcia, base de 27 anys, compleix la quarta temporada al primer equip de bàsquet del CN Terrassa de Copa Catalunya. Es va formar al Sant Nicolau i després de jugar al primer equip va fer-ho també al CN Sabadell durant tres temporades. “De petita no m’agradava la idea de venir a jugar a Terrassa. Però després ho veus diferent. I quan em va arribar la possibilitat de fitxar pel Natació no m’ho vaig pensar”, explica. “Les companyes et fan alguna broma per ser de Sabadell, però els hi torno. M’he sentit molt ben acollida, molt integrada en l’equip des del primer moment.” Admet que jugar contra algun dels seus exequips és una motivació extra. “Les dues ciutats són molt similars si parlem d’esport. No veig grans diferències.”
Olga Doménech va canviar Sabadell per Terrassa / Lluís Clotet
Capitana i referència a Sabadell
Olga Doménech va fitxar pel CN Terrassa el 2019. Capitana de l’equip de waterpolo del CN Sabadell, aterrava a Terrassa després de guanyar 14 lligues i 5 Eurolligues amb el conjunt sabadellenc. “En aquell moment estava iniciant un projecte amb el meu germà i no tenia clar si havia arribat el moment de penjar el casquet. El CN Terrassa em va donar la possibilitat de continuar fent el que més m’agrada”, explica. “La meva gent va estar contenta perquè volien que continués jugant. Ningú s’esperava que marxés al Terrassa i sí és cert que em van fer algunes bromes, però amb afecte.” Va arribar al CN Terrassa amb altres tres companyes del CN Sabadell, un fet que la va ajudar en aquesta integració. “Quan jugava al Sabadell hi havia força diferència amb el Terrassa i la rivalitat no era important. Ara ha augmentat per part dels dos equips perquè s’han escurçat les diferències.” Olga Doménech afirma que no troba grans diferències entre els dos clubs. “El que més m’agrada és l’afició del CN Terrassa. És una graderia molt cridanera i això et dona molta força quan estàs a l’aigua. Els dos clubs tenen una gran trajectòria.”
