Josep Ballbè i Urrit
L’esclat de les noves tecnologies ha fet estabornir molta gent. En una proporció molt més alta que la que es va veure –a mitjan segle passat– amb l’aparició de la televisió.
Anar sumant anys, per si mateix, no inocula saviesa. De fet, persones de la mateixa lleva poden acumular experiències vitals i interessos no gens semblants. Els anys complerts (entesos com a acumulació de dies) ens generen memòria. Alhora, allò que, en argot de currículum vitae, en diem “hores de vol”. Els corriols trescats i triats com a suma de vivències també condicionen qualsevol tipus d’experiència personal.
Finalment, però, heus ací un tercer element del podi. Tant o més important que els dos esmentats anteriorment: els llibres/les lectures que hàgim pres per acompanyar-nos al llarg de la vida. Ja tenim, a 3 bandes, el pack que articula i conforma el mapa del propi coeficient intel·lectual. És la capacitat d’emprar el coneixement amb intel·ligència/seny, al llarg del nostre dia a dia. En el benentès que qualsevol edat és apta per anar actualitzant bagatge de coneixements. Com l’ universitari que obté un títol i pensa que ja ha fet el cim. Cal un “aggiornamento” perpetu. Massa cabòries, si no!
La saviesa atresorada esdevé un punt intermedi de les tres variables: edat, experiència i aprenentatge. Ací, val a dir que cal saber-la compartir. Dit altrament, treure-la enfora. Perquè llueixi i sigui la nostra carta de presentació. Sense ganes de presumir-ne. Al cap i a la fi, “digues-me de què presumeixes i et diré el que no tens”. Qui vol passar per savi entre els necis acaba essent neci entre els savis.
El refrany és un llibre de saviesa obert a tothom. La pena rau que el seu grau màxim l’assolim quan ja no ens serveix de res. Malgrat tot, el termòmetre que mesura si som en possessió de saviesa plena és quan ens autojutgem bé. Llavors, amb els defectes dels altres, el savi corregeix els propis. Sempre va farcit de riqueses. Mai no diu tot el que pensa. A l’inrevés, però, sempre pensa tot el que diu. En cloure la meva columna, llanço una expressió del tot lligada amb l’entorn Covid. Amb ànim de provocar una riota al conjunt de lectors: quan passi aquest malson, tan sols tornaran a la desitjada “normalitat” aquells que s’alimentaven de teca intel·lectual. Visca els llibres en tot moment! Sense circumscriure-ho tot a la diada de Sant Jordi.
