Josep Ballbè i Urrit
Quan vull que em prenguin el pèl, me’n vaig al barber. Per contra, aprofitant l’avinentesa de “la pruna de la Covid”, trobo que hi ha un adagi que clava la situació:
“En temps de belluga, campi qui puga.” Tinc el dret a mal pensar que hi pot haver governs que fan tripijocs amb la indústria farmacèutica –mitjançant cobraments de comissions–en el tema dels tests d’antígens. Ens ofereixen una bosseta de plàstic, amb 10 hisops (els bastonets que es fiquen al nas), les plaques corresponents i una ampolleta de reactiu.
A Alemanya, val un sol euro. A Portugal, dos. Pels nostres verals, prop de casa meva, cinc euros amb vint-i-cinc cèntims… I, trenta quilòmetres més enllà –concretament a Manresa–, sé d’un amic al qual van “atracar”, cobrant-n’hi deu. A quin país vivim? O és que la ministra Darias i el seu “capo” dormen a les musaranyes? Qui controla –i com!–la famosa Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS)?… Em pregunto si l’escassedat del producte obeeix a algun capsigrany que hi fa negoci… Malgrat que cap de les 17 comunitats autònomes no tingui competències en la matèria, és un crim que es quedin de braços creuats veient-ho venir. Amb el greuge afegit que ens venen la moto que són “made in China”. No seran precisament de Wuhan, oi?
Tinc entès que, a Gran Bretanya –on mana l’esbojarrat Boris Johnson–, els reparteixen de franc. Si això és així, on hi ha un llibre de reclamacions al país de la pell de brau? Ens estan fent la clenxa al mig i encara volen que els donem les gràcies o què? Tot plegat passa de taca d’oli i estic tip de fer el passerell.
Prou sabem que molts d’aquests tests donen falsos negatius quan no es tenen símptomes. Així, s’haurien de repetir a les 48 hores. No podem, tanmateix, continuar sumits en la més absoluta solitud. Necessitem tranquil·litat, que no pas perplexitat. Posats a fer, ja anirem a comprar-los, si cal. A un preu ajustat, això sí…
A l’altra banda de la balança, penso que no és demanar massa que aquesta trepa de polítics de pa sucat amb oli es posin ja les piles d’una vegada. Ja n’hi ha prou de comerciar amb la ignorància de la gent! I, sobretot, que Déu reparteixi sort!
