Joan Boldú
Per a mi la paraula de l’any 2021 és “malentès” tant per la seva presència en l’àmbit polític, social, econòmic, científic…
I mèdic (Covid-19 i vacunes) com pel seu interès lingüístic. El vocable “malentès” (“mal” i “entès”) és un dels elements fonamentals de tot llenguatge i és un fet que forma part de la vida: està explícit (present) o implícit (amagat) en equívocs, confusions, ambigüitats, desacords, dissensos, incomprensions, males interpretacions.
La definició de “malentès” que prefereixo per a aquest article és la del “Diccionari Larousse”, que, a diferència de la de l’IEC -“el fet de no entendre’s dues o més persones”- o de la de la RAE -“mala interpretación, equivocación en el entendimiento de algo”-, aquella és més àmplia, abraça més situacions i contextos, i diu així: el malentès és “la incapacitat d’estar d’acord, la divergència de punts de vista, el desacord o una disputa nascuda d’una diferència d’interpretació”. L’origen del malentès, seguint aquesta definició, és una interpretació diferent sobre un mateix concepte o una mateixa qüestió. Ara bé, aquesta diferent interpretació es produeix a causa de la introducció d’un factor de distorsió en la comunicació que produeix que el missatge es confongui o alteri. La distorsió intencionada del llenguatge, tant si els responsables són els emissors com si en són els receptors i/o difusors, té com a efecte el malentès, que Hubert O’Gorman anomena “La ignorància pluralista” (1975), és a dir, creences d’idees, fets o teories que comparteix molta gent i que són com una lent a través de la qual interpreten la realitat. No és una ignorància, un no-coneixement, sinó malentesos, idees socialment acceptades, però falses. Una afirmació semblant l’expressà F. Bacon (“Novum organum”, segle XVII) a la seva “Teoria dels ídols”. Comenta en un d’ells, “Els ídols del foro”, que aquests són nocions, imatges, idees falses que s’apoderen de la ment dels éssers humans, que tenen el seu origen en el llenguatge i són els més perillosos.
El malentès s’ha instal·lat en el Parlament i s’ha escampat per l’espai públic. En aquesta àgora s’haurien de discutir arguments i no argumentaris. Sense el “desig” de veritat no hi ha àgora i sense àgora no hi ha espai per a la vida pública. En política el desig de veritat no ha estat el valor essencial. Aquest any hem vist com a l’espai públic sembla que el que ha importat ha estat vendre idees, que simulen ser veraces; les emocions i les creences individuals han primat sobre els fets objectius.
El llenguatge de la política, de la Covid-19, de les vacunes ha estat colonitzat per la ideologia. És així com es canvia el significat de les paraules i com aquesta distorsió aconsegueix emboirar, velar, el seu propi significat i simular que les coses no són com són, sinó com són narrades. En política qui menteix sap que el que diu no és cert, però tant se val! El seu objectiu és fugir de l’acord, del consens, de l’entesa perquè així crea malentesos, confusió, fa mal a la convivència tot i transformant els grups socials en masses tribals. Què ha esdevingut durant les sessions de control al Govern? Que moltes de les preguntes analitzades incloïen acusacions sense proves, atacs personals, comparacions de l’adversari polític amb l’enemic que cal abatre mitjançant tota classe d’insults, paraules grolleres, desvergonyides. Conseqüència: la política és cada cop més partidista i absorbida per la ideologia. És un dels problemes més greus del país. Què ha esdevingut amb el Covid-19 i les vacunes? Que també hi ha aparegut la distorsió sobre troballes científiques que generen malentesos i que té com a objectiu crear confusió, dividir els ciutadans, fer mal a la convivència.
“Malentès”, paraula poc oïda, però present arreu, efecte de la distorsió del llenguatge i causa de disputes, és també, si es fa conscient, un senyal que ens indica que abans d’ell hi havia entesa, acord, consens i que, si el desfan, és possible foragitar els debats tavernaris i acollir una altra vegada el diàleg.
