La literatura ha estat font d’inspiració del cinema des de fa molt temps. El pioner del cinema George Mèlies va ser el precursor a fer que el conte de “La Ventafocs”, dels germans Grimm, pugés a la pantalla gran. Això va passar l’any 1899 i des de llavors fins a l’actualitat. La llista és infinita i a dins hi ha tres títols narratius amb ADN local que prenen la data més recent, són “La vida sense la Sara Amat”, de Pep Puig; “Olor de colònia”, de Sílvia Alcàntara, i “La teranyina”, de Jaume Cabré.
La novel·la de Pep Puig, premiada amb el Sant Jordi 2015, que relata la desaparició d’una nena, la Sara, va seduir la directora Laura Jou Bonet per convertir-la en pel·lícula. Es va estrenar el 28 d’abril de l’any 2019 (gairebé coincidint amb la festa del llibre i la rosa) i també va rebre un munt de premis, entre aquests el de la crítica i el del públic, el Gaudí a la millor música original de Pau Vallvé i el del Festival Internacional de Cine Costa Daurada a la millor direcció de fotografia per a Gris Jordana. I va sumar els premis del certamen polonès Ale Kino!, que va distingir la cinta amb el guardó especial de l’organització als millors actors joves per les actuacions dels protagonistes, Maria Morera (Sara) i Biel Rossell (Pep).
També va ser un èxit l’adaptació de la novel·la “Olor de colònia”, de Sílvia Alcàntara. En aquest cas, s’hi va interessar Diagonal TV i Televisió de Catalunya amb el suport de diverses institucions. La narració que evoca la vida d’una colònia tèxtil va prendre aquí el format de sèrie en dos capítols que es van estrenar els dies 14 i 15 d’octubre de 2013.
La producció, dirigida amb l’expertesa de Lluís Maria Güell, va comptar amb un elenc artístic de primera encapçalat per Pep Planas, Maria Molins, Míriam Iscla, Toni Sevilla i Marta Angelat. Estaven acompanyats per un bon nombre d’actors, entre els quals hi havia l’actor terrassenc Pep Pla, el mossèn de la colònia.
De les ciutats que reneixen amb la indústria tèxtil i el soroll dels telers també en parla “La teranyina”, de Jaume Cabré, que va ser traspassada al cinema pel director Antoni Verdaguer i que es va estrenar el 30 d’octubre de 1990. Aquesta pel·lícula és la que té més segell terrassenc perquè autor i director són d’aquí i té la Casa Alegre de Sagrera com un dels escenaris centrals on viu la família Rigau.
També va obtenir un triplet de guardons: el premi al millor actor per a Ramon Madaula de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, el premi al millor actor per a Sergi Mateu dels Premis de Cinematografia de la Generalitat i el premi Sant Jordi de Cinematografia al millor actor per a Jordi Dauder.
Amb motiu del 25è aniversari, l’ any 2015, es va reestrenar el film i es va veure a la Fira Modernista de Terrassa, i es va tornar a publicar la novel·la.
Escriptors i directors
Cinema: Laura Jou
Estrena: 2019
L’obra premiada amb el Sant Jordi relata la vida d’un nen de 13 anys, de nom Pep, que es converteix en protector i còmplice de la desaparició de la Sara, una nena de la qual està enamorat. Els protagonistes al cinema són Biel Rossell i Maria Morera
Televisió: Lluís M. Güell
Estrena: 2013
Evoca la vida en una colònia tèxtil del Baix Llobregat als anys 50 a través d’històries personals i col·lectives, relacions de poder i submissió, amors prohibits i odis. La història comença amb un incendi a la fàbrica Viladomat
Cinema: A. Verdaguer
Estrena: 1990
És un retrat de la societat industrial de principis del segle XX en una ciutat, similar a Terrassa, on apareixen els primers conflictes obrers. Com en la novel·la ”Olor de colònia”, a la de Cabré afloren tots els sentiments de poder, ambició, amor i odi
