Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Deia Dostoievski (escriptor rus i explorador de la psicologia humana) que a l’home només li agrada enumerar els seus problemes i no sol calcular-ne la felicitat.
Això m’ha fet pensar en la fragilitat que ens ha portat l’extenuant informació que cada minut ens arriba per diferents canals de comunicació i xarxes socials. Les males notícies són una constant en el nostre entorn més pròxim i tots tenim la sensació que el món que ens envolta és una veritable decepció. En aquesta última setmana també han passat aquestes coses que passo a llistar.
1.- 102 persones amb diversitat funcional reben una beca que els servirà per promoure els seus talents en favor d’una vida plena i reconfortant.
2.- La Marató de TV3 ha recollit en 30 anys de treball vora 200 milions d’euros per finançar 949 projectes en institucions científiques.
3.- El volcà de La Palma atura les seves emissions de manera definitiva i en aquest episodi volcànic tot i haver-se perdut molts habitatges i finques agrícoles no s’ha produït cap pèrdua humana.
4.- La tècnica d’estimulació cerebral profunda segueix assolint èxit en la seva lluita contra les tremolors dels malalts de Parkinson provocant una millora en la qualitat de vida dels pacients tractats extraordinària.
5.- 8 espècies en situació crítica de perill d’extinció surten d’aquest registre gràcies als programes de conservació i protecció implementats per diferents organitzacions cuidadores.
Podríem escriure bastants articles com el que ens ocupa explicant quantitat d’esdeveniments i accions que passen a diari i que ens recorden que en el present que vivim passen més coses bones i positives que no pas catastròfiques. La vida no són els 25 titulars que ens fan arribar de manera seqüenciada en el telenotícies de torn de cada jornada en tot cas aquesta llista, per l’efecte morbós dels fets que s’expliquen, ens fa tenir una falsa sensació de desbordament i fatalitat, generant també addicció per la descàrrega dopamínica que produeixen en nosaltres. Desvirtuen la realitat total amb la parcialitat del desastre i això fa que ens sentim fràgils davant les circumstàncies que ens presenten a la pantalla o la xarxa social de moda. Sentim por davant del virus, compassió davant dels damnificats pel volcà o pels aiguats i fragilitat davant els perills que se’ns comuniquen de manera compactada, però totes aquestes emocions són producte de l’exposició a què estem sotmesos del funcionament del nostre planeta, de la natura i dels comportaments de les diferents espècies que l’habitem. Vivim envoltats de coses formidables i de cicles de vida permanents, no cal que ens deixem arrossegar per interpretacions maquiavèl·liques.
Eduquem el nostre cervell a percebre el món en la seva grandesa, amb llum clara i neta, amb il·lusió per la vida.“Podem veure el sol però, encara que no poguéssim veure’l, sabem que existeix. Saber que el sol és allà, això és viure.” (Fiodor Dostoievski.)
