Jordi Cuesta, president del Terrassa FC, afronta la seva sisena temporada al capdevant del club egarenc. Ho fa amb la il·lusió de fer-ho a la nova Segona Divisió RFEF, amb les incògnites d’un futur en el nou Camp Olímpic i amb l’esperança de superar aviat el mal moment esportiu de les darreres setmanes.
Està preocupat pel mal moment esportiu del primer equip? Preocupació no és la paraula. A ningú li agrada perdre tres partits seguits, però aquest equip té capacitat de reacció, ja ho ha demostrat, té futbol i crec que només li manca gol. I està clar que si no fem gols, no guanyem partits. En aquest sentit estem treballant per trobar un jugador que substitueixi Carlos Martínez de forma immediata. Jo penso que estem en condicions de lluitar contra qualsevol equip del grup, no he vist cap que sigui superior al Terrassa. Contra tots hem competit, però la lliga està molt igualada i la diferència entre la zona de “play off” i la de descens és molt petita. Dos resultats positius o negatius fan canviar la teva realitat.
Havia arribat a pensar que aquesta era una temporada per somniar? Jo penso que podem fer-ho. No m’agrada posar pressió a l’equip com féiem quan estàvem a Tercera, però en aquell moment era justificat per pressupost i per aspiracions. Ara estem en una categoria nova, amb rivals d’un gran potencial econòmic i no toca fer-ho. Però vistos els rivals a la primera volta, veig possibilitats. I somnio a acabar entre els cinc primers.
En tot cas, la realitat és la que és. I el Terrassa està més a prop del descens que del “play-off”. Baixar seria un desastre? Una catàstrofe absoluta, no ens ho podem permetre ni el club, ni el president, ni la ciutat. No volem ser un equip ascensor, sinó mirar amunt, continuar evolucionant. Aquesta categoria també se’ns quedarà petita en el futur, nosaltres hem de pensar més en la Primera RFEF, que ha de ser el nostre següent pas.
Què faran per sortir d’aquesta situació? Aquest equip només necessita apuntalar-lo, té uns bons fonaments. La primera incorporació serà la del lateral dret, que ja està tancat. Volem arribar a un acord amb Salva, perquè no compta per res per l’entrenador. És un tema que em sorprèn perquè l’any passat ho va jugar tot, però és una decisió del tècnic que respectem. Després hem de portar un davanter centre, ja que la baixa de Carlos Martínez ens ha afectat molt. Estem treballant per portar un jugador de garanties i que s’adapti al camp del San Cristóbal. I l’entrenador ens demana també un extrem per acabar de definir l’equip. Amb aquests tres fitxatges pensem que l’equip tindrà plenes garanties.
Què ha passat amb Salva? M’agradaria saber-ho. L’any passat va fer una gran temporada, a mi era un lateral que m’agradava molt. Però diuen que l’entrenador no està satisfet amb el seu rendiment als entrenaments i que no s’arrisca a posar-lo als partits per aquest motiu. No hi ha res personal, només una qüestió tècnica. Esperem que en pocs dies es pugui resoldre la seva sortida. Fins que no es faci, no fitxarem a ningú.
El fitxatge de Diego Garzón està tancat? Si, existeix un acord amb ell només a l’espera que s’acordi la sortida de Salva.
Hi ha diners a la caixa per fer aquests fitxatges? Sempre es fan esforços, perquè a la caixa no hi ha diners. Aquest any la categoria és més exigent en el sentit econòmic, encara que tenim una major dotació de la Federació. En aquest sentit voldria demanar a l’Ajuntament que faci un esforç per ajudar-nos. En primer lloc, pel que fa al que tenim acordat per la sortida de l’estadi i després per l’acord que va adoptar el ple municipal d’establir ajuts pel Terrassa i que no hem vist concretat. Ara és el moment per fer aquests ajuts, equilibrar els comptes i no dependre sempre de les aportacions personals. Espero que tot això no es quedi només en paraules. Ara aprovarem els contes de l’any 2021 amb unes pèrdues de 300.000 euros i si no rebem ajuts, es repetirà la situació en el 2022. I això afecta els accionistes en tots els sentits, perquè provoca cansament.
És sostenible mantenir en el temps aquestes aportacions per part dels accionistes? En el meu primer any les pèrdues van ser grans per la situació del club i es va invertir molt. Però després el balanç ha estat força equilibrat, fins que en el 2021 l’afectació de la pandèmia ha estat molt important. Si fem una anàlisi d’aquests sis anys, estem parlant d’un milió i mig de pèrdues que han cobert els accionistes. I realment un es cansa perquè els recursos propis no són il·limitats. Ara tenim l’aportació de Konstantinos Tsakiris, que està aportant bastant, però necessitem l’ajut de l’Ajuntament per no caure en el desànim. I també arriba un moment en què la caixa no dona per més.
Vostè s’ha marcat algun límit? Perquè d’aquest milió i mig d’aportacions, gran part són seves. Els bons empresaris fan un pla de viabilitat de la seva empresa. Jo no l’he fet, vivim al dia. No soc massa previsor. Però és cert que això passa factura.
En aquests anys ha passat alguns moments crítics. Ara els ha superat a nivell emocional? Soc tossut. Tinc un projecte, que és arribar a Segona “A”, i segueixo lluitant en aquesta direcció. Ara estem a la mateixa distància a causa de la remodelació de categories, però no desistim. Em veig amb forces, però reclamo aquest ajut municipal.
Com està la seva relació amb Konstantinos Tsakiris? Vam passar un moment dolent i ara estem en un moment dolç. Busquem un equilibri i ell no intervé ara en l’àrea esportiva, però està identificat amb el projecte. Explorarem les vies de relació de futur perquè tothom se senti còmode. Nosaltres pensem que cal apostar per jugadors d’aquí perquè ens costen menys diners. Però ell aportaria futbolistes d’altres lligues que siguin diferencials. Això dona garanties de cara al futur del club.
És real pensar en un futur en el qual Tsakiris acabi comprant el club? Mai es pot dir que no. Però ara estem treballant junts i ho fem a gust, jo com a primer i ell com a segon. En tot cas, no el deixaria sol en aquest projecte.
La temporada anterior, a causa de la pandèmia va ser molt dura. I en aquesta s’ha produït la sortida a Ca n’Anglada. Quin impacte ha tingut? Molt gran i molt negatiu. No tenim ingressos propis en partides com els bars o l’explotació de la publicitat i això ha incidit molt negativament en la nostra economia. L’Ajuntament es va comprometre a compensar-ho i esperem que sigui així.
També el futbol formatiu ha marxat de casa. Com porten aquesta dispersió en diferents camps de la ciutat? Després dels primers mesos, la valoració que fem és positiva. Pensàvem que perdríem equips, però finalment tenim alguns més que la temporada anterior. I això és un èxit. Però l’esforç que representa la dispersió és brutal.
S’han sentit ben acollits? En general haig de dir que sí i això ho vull agrair. Però és cert que quan estàs en una altra casa, acabes fent nosa. És comprensible. Igual de cara al futur ens haurem de plantejar de forma seriosa la possibilitat de construir unes instal·lacions pròpies per als nostres equips formatius. La inversió econòmica és gran i és un tema complicat.
Què li està semblant la remodelació de l’estadi? Hem d’esperar a veure com acaba. Hi ha partides que s’estan afegint en relació amb el projecte inicial i que no estaven contemplades, com penso que eren els vestidors que ara hem de deixar durant un temps. Però li haig de dir, amb sinceritat, que a mi m’hagués agradat una remodelació íntegra i no haver deixat pendent, per exemple, el gol sud. Ens quedarà sempre la lona que cobrirà la graderia i no serà maco veure un estadi a mitges. Era una gran oportunitat de deixar l’estadi nou i això serà una taca. Però mirem la part positiva i és que si no hauria estat pel Mundial de hockey, aquesta millora no s’hagués fet. L’estadi queia a trossos. Però també tinc alguna preocupació de futur, com per exemple com i quan serà la tornada, perquè ningú parla d’això i podria ser un problema. Si el Mundial acaba a mitjans de juliol em pregunto si ja disposarem de la nova gespa per començar la lliga. Cal parlar també dels accessos, aparcaments, l’explotació dels bars i hem de signar el conveni de cessió, perquè ara mateix no existeix.
Quin impacte tindria un tancament dels estadis ara per la pandèmia? Seria un gran inconvenient. El públic ens ajuda molt a Ca n’Anglada, fica molta pressió. Seria el problema més notable, per sobre de l’econòmic.
