Josep Ballbè i Urrit
I no es detura. Malgrat que, normalment, tan sols pot arribar a ajudar qui és agosarat.
Plantejo aquesta afirmació, en ésser avui el dia del sorteig de la Loteria Nacional. En aquesta conjuntura, “the winner” és la Hisenda pública. Sobretot perquè els somnis utòpics esdevenen reals tan sols “de figues a bacores”. Vull dir, “la setmana dels tres dijous”. Tot i així, la facturació de les cases de juguesques i/o travesses, administracions de loteria, màquines escurabutxaques, la “Grossa-indepe”, l’ONCE i altres males herbes d’aquesta “penya” creix a velocitat de vertigen.
En el cas d’Hisenda, enguany podria embutxacar-se uns 150 milions d’euros, si es venen tots els dècims. No essent així, àdhuc arribaria a donar-se el cas que sortís algun premi de números no venuts. Llavors, es dispararien exponencialment. A més, de cada primer premi (400.000 euros), en fa una retenció –d’entrada– de 72.000. Vaja! Una autèntica bicoca, perquè “totes li ponen”.
Paral·lelament, anant-me’n de pal a pal, penso en unes declaracions del “missing” ministre de Consum, Alberto Garzón, tan bon punt fou nomenat per al càrrec. En concret, es va comprometre a “parir” una llei que liquidés –de soca-rel– les “malifetes” originades per les plataformes d’apostes. Gairebé un parell d’anys després, encara se l’espera. Un altre “brindis al sol”… i el compte ja l’hem perdut.
Normalment, durant l’any, mai no compro un sol número enlloc. Altra cosa passa durant les festes nadalenques. Mitjançant participacions de petit import, per part d’entitats de tota mena, accepto l’oferiment que em ve d’amics i coneguts. Fent el recompte passat festes, abastant el sorteig de Nadal i el de Reis, rares vegades “faig la pau”. El càlcul de probabilitats matemàtiques que em cobreixi la despesa esmerçada amb alguna pedrea em produeix sovint més d’una rialla. Penso en allò del “pa i ciència”… A partir d’ací, m’he de conformar amb la dita del que “tinguem molta salut” i encara somric molt més. És clar que, arreu, el darrer ha d’apagar el llum. Anava a afegir, sense deixar de pagar-lo, ara que el seu preu és pels núvols. En aquest punt concret, recordo unes declaracions del president Pedro Sánchez (el proppassat 5 de setembre): “Em comprometo –quan acabi 2021– que, de llum, s’haurà pagat el mateix que l’any 2018”. Ja no sé si riure o plorar. En 10 dies faré el recompte i em faré un fart de riure.
