Josep-Maria Font, director de la Fundació Torre del Palau
Va estudiar Comerç a l’Escola Pia, que era “el que estudiàvem els pobres”, diu. No tenia els 14 anys complerts i va entrar a treballar a un despatx d’una empresa del tèxtil, però va seguir formant-se. “De jovenet sempre he estat un activista”, assenyala, i recorda les feines que ha fet, com organitzar concerts de la Nova Cançó, crear Rialles, recuperar el Retaule Artístic d’Ègara o ser un dels impulsors de la pedagogia de l’espectacle. Molt de tot això, en uns temps convulsos “de molta lluita i de molt esforç”.
Va fer teologia i va ser capellà uns anys, fins que ho va deixar. “No he perdut mai la fe, tot i que ara no està de moda i segueixo batallant per una església més evangèlica i democràtica i reivindico que el bisbe s’esculli escoltant el poble”.
Es va casar i va continuar amb les seves activitats socials. “Sempre m’ha interessat la cultura” i continua “pedalant, sempre a dalt de la bicicleta, intentant no parar de pedalar per no caure”. Va ser escolta de petit i això i “l’educació que vaig rebre marca la meva vida i aquest altruisme i li dona sentit”.
És director de la Fundació Torre del Palau i apunta que “costa molt trobar relleu i gent que tingui compromís i em costa molt de comprendre”. Assegura que “m’ho passo bé treballant i no em sé veure en una altra cosa que no sigui de gestió cultural i de país”.
La seva gran afició és col·leccionar segells, tot i que ara és una tasca més complicada. “El govern s’ho va carregar”, lamenta, amb els segells d’ara. Molts dels segells tenen relació amb l’escoltisme.
