La temporada BBVVA de dansa a la Factoria Cultural de Terrassa es va acomiadar aquest 2021 amb un gran ballet de qualitat artística. No podia ser d’una altra manera perquè la programació ja fa molts de temps que es caracteritza pel seu alt nivell. La companyia convidada per l’ocasió va ser el Ballet de Geòrgia. Una aposta segura perquè era la tercera vegada que venia i, per tant, molts dels espectadors fidels a la temporada ja sabien que tenen ballarins excel·lents.
El Ballet de Geòrgia va ser ovacionat durant l’espectacle i al final d’aquest, com en les dues primeres visites que havia fet a Terrassa. La companyia, sota la direcció artística de Nina Ananiashvili, va fer un homenatge a Mikhaïl Fokin i Georges Balanchine, els grans coreògrafs i mestres russos de finals del XIX i principis del XX, que van aconseguir exportar el seu talent a tot Europa i fins a Nova York.
La companyia va obrir el programa amb “Chopiniana” de Fokin amb música del compositor polonès. L’obra és una suite ballada i és considerada la peça més emblemàtica del coreògraf rus. Es tracta d’una peça molt romàntica, subtil i delicada que transcórrer pel món terrenal i el sobre natural. Les protagonistes d’aquest món màgic són les sílfides, unes criatures femenines, etèries, de gran bellesa que provoquen un enamorament passional i impossible d’atrapar.
El Ballet de Geòrgia va fer una interpretació brillant tant en els balls per a solistes com en els corals. El conjunt ens va transportar cap a un món oníric on tot fluïa en una mena de núvol on el rostre femení es feia presencial i volàtil. Les artistes van fer gala del seu punteig i braceig en uns moviments tan fràgils que semblava que s’anaven a trencar d’un moment a l’altra. Fins i tot les composicions de les “sílfides”, quan reposaven, es convertien en obres plàstiques encisadores perquè tot respirava harmonia.
Després d’aquest festeig amb Fokin i Chopin, va arribar “Mozartiana”, de Balanchine amb música de Txaikovski a partir de quatre peces per a piano del compositor vienès. L’obra s’inspira en la dansa estilitzada del segle XVIII, però també fa algunes insercions de “comedia de ll’arte” usant vestits brillants i acolorits de Christina Berard.
L’obra va ser novament un festí del clàssic però amb un aire més contemporani tant pels balls com pels vestits que són molt més vistosos (negres i curts) i atrevits (amb un escot a l’esquena). Aquí va destacar sobretot el duet de ball romàntic més obert i gràcil sense la rigidesa del cànon del classicisme però amb totes les piruetes possibles. Va ser una peça de dansa elegant, gairebé de cort reial.
Després de l’homenatge als grans coreògrafs i compositors, va arribar “Sagalobeli”, de Yuri Possokhov i música tradicional georgiana. L’obra va ser una sorpresa molt agradable. Possokhov ha creat una peça que mescla la dansa folklòrica del país amb trets contemporanis. El resultat és una meravella.
L’obra va tenir un inici captivador a través d’unes ombres xineses protagonitzades per unes ballarines que movien tot el cos amb una flexibilitat espectacular; semblaven nines a l’alba o al capvespre. I després de les ombres, van veure un seguit de danses molt corals, que han viatjat en els segles pel traspàs de la memòria de les comunitats d’aquell país. La coreografia es va presentar molt seductora perquè va transmetre molta vitalitat i energia, sense descuidar la bellesa i l’elegància.
El Ballet de Geòrgia va complaure el públic que omplia l’Auditori Alfons Vallhorat i aquest el va aplaudir amb entusiasme. Va ser fer un espectacle de dues hores de gala i una fi de temporada espectacular. La companyia ja s’ha fet un nom a Terrassa i esperem la nova proposta de la directora artística, la Nina Ananisashvili, qui ha demostrat de nou una sensibilitat especial.
