Josep Ballbè i Urrit
Celebro gratament la restauració de l’altar major i el retaule del Sant Esperit, a la nostra vila.
Des de la meva perspectiva de creient i, alhora, fidel d’aquesta parròquia, però, no en tinc prou. Sento tristor pel tema –cada cop més “prehistòric”– de l’orgue nou. Aquest 20 de desembre d’enguany, s’acompleixen 11 anys de la promesa –per part del bisbe Saiz Meneses– de cercar un “mecenes” que fes per arranjar una mancança cabdal per a la catedral-basílica egarenca. El fet cueja des d’aleshores.
Prou sé, tanmateix, que ja s’escalfen motors finalment al taller d’orgueneria Fernando Acítores, a més de 650 quilòmetres d’ací: a Torquemada, província de Palència. Just a 30 quilòmetres d’allí, l’humil poblet de Támara de Campos en disposa d’un (fantàstic), amb menys de 100 habitants al cens. Un nucli que m’estimo moltíssim, en ésser la vila nadiua d’un molt bon amic, que ens va deixar el proppassat primer d’octubre.
M’embolcalla l’emoció de tot plegat. A partir d’ací, somio que la confirmació del bisbe Salvador Cristau com a nou titular de la nostra diòcesi posi ales a la cristal·lització d’un somni com aquest. Tots els qui estimem la música –especialment la del que probablement és el més complet de tots– celebraríem unes cerimònies litúrgiques molt més reeixides i sentides del que ho són, a hores d’ara.
Bastint aquesta columna, la casualitat fa que, abans d’ahir, es commemorés el centenari de la mort del gran organista francès, compositor i afamat director d’orquestra Camille Saint-Saëns. Com altres fites, passà per alt a molts. No pas, però, a mi. És per aquest conjunt de coincidències que m’ho faig venir bé. Tan sols vull insistir en el desig de veure fet realitat un repte que es fa pregar massa.
Qui espera, desespera i no voldria caure en el desànim. El cava de la nevera corre el perill de perdre l’esclat de les seves bombolles. El poble senzill té ganes de posar un gra de sorra en un projecte tan descomunal i tan llargament desitjat.
És per això que remarco –per enèsima vegada– el suggeriment d’obrir un “compte d’amics de l’orgue” en qüestió.
Semblarà un detall nimi, malgrat que acceleraria –i de quina manera! –tot l’entrellat. La demostració, ens la fan palesa esglésies com les barcelonines del Pi i Sant Felip Neri, fa ben poc.
Visca, visca la música!
