[ Javier Llamas i Jordi Guillem ]
Injustament oblidada i encara mal vista en molts àmbits socials, la salut mental continua sent, per a molts, la germana pobra de la sanitat. L’administració no hi destina prou recursos i cada vegada és més evident que falten psicòlegs, psiquiatres i especialistes, tant en l’àmbit públic com privat.
Els problemes de salut mental s’han incrementat a causa de l’aparició, a principis de l’any 2020, de la pandèmia de la Covid-19. Els nou primers mesos d’aquest any, l’Hospital de Terrassa ha atès un 17% més de pacients amb problemes de salut mental que en el mateix tram de 2020. Amb el pas dels dies, les setmanes i els mesos, moltes persones que patien malalties o trastorns de caràcter mental de diversa mena els han vist agreujats, mentre que d’altres, aparentment sans, han vist com la pandèmia, les malalties i la mort que se’n deriven, o simplement factors com la por o la incertesa, els feien caure en depressions, estats de malestar emocional o d’altres patologies.
El tema de la salut mental és un tema no resolt. I és per això que La Marató de TV3 li dedicarà demà la seva edició de l’any 2021. Els especialistes dels centres assistencials de Terrassa són ben conscients de la necessitat de “normalitzar” la salut mental i ajudar totes les persones que la pandèmia ha afectat d’una manera o altra. Equiparar la salut mental a la salut física i lluitar contra l’estigma que segueix perseguint la primera és l’objectiu que persegueixen els especialistes.
Parlen els experts
El psiquiatra José Antonio Monreal, director assistencial de Salut Mental de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, assenyala en aquest sentit: “Al llarg de la història, aquesta especialitat no ha estat molt visible, però en els últims anys hem avançat molt en la seva visibilització. La pandèmia ha propiciat que estigui damunt de la taula i això és una oportunitat que cal aprofitar”. En una línia similar s’expressa Vicenç Vallès, el director de l’àmbit de l’Atenció a la Salut Mental del Consorci Sanitari de Terrassa. “No és tan important si la salut mental segueix sent la gran oblidada com fer tot allò que sigui necessari perquè es comenci a visibilitzar. La Covid ha posat en relleu que aquestes patologies requereixen major atenció”. I en aquest sentit comenta: “El que molta gent no sap és que, si no tenim una bona salut física, això afectarà la nostra salut mental. Però al revés passa el mateix”.
Monreal diu: “La tendència ha de ser equiparar la importància, per exemple, de plans per a evitar els suïcidis amb els plans que es van posar en marxa, i han resultat eficaços, per a prevenir les morts en accidents de trànsit. La creació d’un codi de risc de suïcidi ens equipara també a la lluita, per exemple, contra l’ictus, que té també un codi per a detectar-lo”. I Vallès afegeix: “Quan parlem de malalties calculem els anys Daly, que són el temps que aquestes malalties incapaciten. I les malalties mentals generen molts més anys d’aquests que les altres. Hem de lluitar contra elles. A Catalunya no som capdavanters. Ens queda molt camí per fer encara”, assenyala.
La pandèmia com a detonant
“El context de pandèmia ens ha donat l’oportunitat d’abordar plans integrals i no sols per als suïcidis; també per a abordar la depressió o els trastorns de conducta alimentària. Tenim l’obligació de donar resposta a les patologies existents i a les emergents. En un primer nivell, la pandèmia ha agreujat trastorns ja existents. En un altre, ha provocat que persones sense trastorns els hagin desenvolupat. Parlem de problemes en adolescents, de primers intents de suïcidi, de trastorns de conducta alimentària. Les autolesions i els intents de suïcidi s’han multiplicat per quatre amb la pandèmia . En persones grans s’ha detectat una major prevalença de determinats trastorns per situacions de solitud”, comenta el responsable de Salut Mental de Mútua. El seu homòleg del CST assevera: “L’impacte de la Covid sobre el benestar de les persones és una evidència empírica. Han aparegut símptomes d’ansietat i de depressió en persones aparentment sanes. Molta gent ha patit la malaltia. O l’ha vist d’aprop. I ha vist morts. I no s’hi ha pogut acomiadar. Sabem que la Covid persistent genera afectacions neuropsicològiques. La gent que patia addiccions o discapacitat intel·lectual ha patit moltíssim amb la pandèmia”.
“A Catalunya tindrem més de 600 morts per suïcidi enguany i a Espanya hi ha hagut el major nombre de morts per suïcidi en el que portem d’estadístiques. I encara no sabem realment les conseqüències reals de la pandèmia en aquest aspecte. Hem de tenir plans d’acció”, assegura Monreal. El seu col·lega té clar que el risc de suïcidi i autolesions creix dia rere dia. “No vam saber veure com això afectaria els joves”. Ambdós coincideixen que iniciatives com La Marató de TV3 són propostes de molt valor, per recaptar diners i sensibilitzar la població.
Un quart de segle donant suport als malalts i els seus familiars
No només l’administració s’ocupa dels malalts mentals. En aquest sentit, la col·laboració del teixit associatiu esdevé fonamental. L’associació Salut Mental Terrassa, que va sortir ahir al carrer per recaptar fons, porta 25 anys, des del 1996, donant suport a familiars i persones amb trastorns mentals. Els ajuden a entendre els canvis funcionals de qui està afectat per la patologia i del seu entorn. Durant la Covid, els responsables de l’associació han redoblat esforços. Han seguit oferint el seu servei en línia i a través de les xarxes socials. Tenen un programa d’acompanyament a malalts i també familiars.
