polígon industrial Terrassa
Diners

El Vallès, més resistent a la crisi que la demarcació de Barcelona

El 2020, la Covid va fer estralls a la comarca. Tot i això, l’impacte va ser menor que en el conjunt de Barcelona

El Vallès és una de les comarques més industrials / Arxiu

Terrassa va perdre l’any 2020, 434 empreses, sent el municipi del Vallès Occidental amb una major reducció en nombres absoluts (Sabadell en va perdre tres menys). La ciutat va registrar també una reducció de 954 llocs de treball, 108 menys que l’altra cocapital vallesana, que en va perdre 1.062.

Així es desprèn de l’informe econòmic local de la demarcació de Barcelona 2020, elaborat per la Diputació, un estudi que constata que l’any passat, la crisi originada a partir del confinament per la Covid-19 va deixar una empremta sense precedents en l’activitat econòmica. A 31 de desembre de 2020 la població ocupada de la demarcació de Barcelona va caure un 2,2% respecte a un any enrere, els llocs de treball van davallar un 2,3%, i els aturats registrats van augmentar un 27,7%.

El Vallès Occidental també va presentar una evolució socioeconòmica negativa en la majoria d’indicadors de la comarca. El nombre d’aturats registrats va pujar un 22,9%, però és el tercer menor augment de les comarques barcelonines.

L’ocupació registrada resident a la comarca va baixar el 2020 un 1,3% (quasi un punt menys que la mitjana de la província) i destaca que només va caure en la franja dels menors de 44 anys. L’any va finalitzar amb 391.489 persones ocupades, 5.090 menys que el 2019. El nombre d’homes ocupats va baixar un 1,5%, mentre que, en les dones ocupades, la caiguda va ser menor (1,1%).

El descens dels llocs de treball de la comarca també va ser menor que la mitjana de la demarcació (un 1,7% enfront d’un 2,3%), destacant les pèrdues en els subsectors de serveis de menjar i begudes, el comerç i les activitats esportives i d’entreteniment. Per contra, els subsectors de l’administració, les activitats sanitàries, els productes farmacèutics i les activitats postals i de correus, van guanyar-ne.

Els llocs de treball van baixar tant en el treball assalariat (2,0%) com en els autònoms (0,2%). Al final de l’any es van situar en 383.274, 6.607 menys que l’any anterior.

El nombre d’empreses va caure un 8,0% (amb 2.172 companyies menys), mig punt menys que la mitjana provincial. Les pèrdues més importants van ser en el comerç a l’engròs, el comerç al detall i els serveis de menjar i begudes.

El Vallès, més resistent a la crisi que la demarcació de Barcelona
To Top