Ningú no pot negar que la Catedral del Sant Esperit s’eleva com un element històric emblemàtic de la nostra ciutat que ha deixat la seva empremta al llarg dels segles. Els seus orígens com a temple es remunten al segle XVI, concretament l’any 1574, quan es va traslladar l’església del barri de Sant Pere a la plaça Vella. Des de llavors, però, l’emblemàtic edifici ha evolucionat. Tant de cara als terrassencs com de portes endins, l’església s’ha vestit amb noves capes i s’ha adaptat als nous temps, però sense perdre el seu simbolisme original.
Nebridi Aróztegui
Per a salvaguardar el patrimoni històric, però, és necessari restaurar-ne els elements de tant en tant. Ja feia uns 10 anys que no s’hi duien a terme treballs de restauració, però la futura presa de possessió del nou bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, el pròxim 5 de febrer, ha estat l’empenta final perquè el Patrimoni del Bisbat es decidís a fer lluir les figures santes de l’altar major i al retaule principal.
Els treballs van començar després del pont de la Puríssima, el 9 de desembre, i duraran aproximadament fins al 19 de desembre. “És una neteja i restauració superficial. No tocarem el color, només traurem la pols i farem lluir les figures”, ha explicat Roger Silva, nou restaurador a qui s’ha encarregat la feina, “Emprem dissolvent per les figures del grup escultòric de l’altar major, per treure els estrats de brutícia i recuperar la lluentor del color original, i aplicarem una capa de vernís. Pel que fa al retaule, l’estem sotmetent a un tractament anticarcoma per evitar que els xilòfags es mengin la fusta, i aplicarem una cera d’acabat”, ha afegit.
Nebridi Aróztegui
Un dels elements més importants a restaurar és l’espasa de Sant Pau, primera figura a l’esquerra de tots els sants de l’altar major. “Fa 40 anys que falta la punta de l’espasa. Buscant esbossos antics vam comprovar que, definitivament, abans Sant Pau subjectava l’espasa sencera. En Roger Silvas s’ha decidit a restaurar-lo. Emprarà fusta, però la sotmetrà a una restauració cromàtica perquè es mimetitzi amb l’entorn”, ha explicat Miquel Font, delegat episcopal de Patrimoni Cultural.
La restauració, però, no influirà en les misses de diumenge que es duen a terme a l’altar major, ni tampoc en les de cada dia, ja que es duen a terme a la capella del Santíssim, a la dreta de l’entrada principal de la basílica.
Nebridi Aróztegui
Patrimoni de la Generalitat
La Catedral del Sant Esperit, tal com la coneixem actualment, no només és un element d’alta rellevància per a Terrassa, sinó que a més està considerada patrimoni de la Generalitat. Des de la seva restauració completa, després de l’incendi que en va destruir bona part durant la Guerra Civil, el govern català va nomenar tot el conjunt monumental com a art sacre i una de les obres artístiques més importants de la postguerra. Per a restaurar-la i donar-li la imatge actual, es van emprar fusta i pedra com a materials principals.
Les tasques de restauració van dur-se a terme amb gran cura, centrant-se en cada detall que componia el conjunt, per establir una harmonia. Per això, avui dia entenem la composició de la Catedral com a complexa. El retaule compta amb les imatges de tots els apòstols, que es situen a nivell mitjà, i també Sant Pau, Sant Roc i els patrons de la ciutat, entre ells Sant Pere i Sant Valentí. El grup escultòric de l’altar major compta amb tots els sants, entre ells Sant Pau, que subjecta l’espasa que està sent restaurada actualment per recuperar-ne la punta perduda.
Per a comprendre amb exactitud la simbologia de les figures que componen el retaule i el grup escultòric de l’altar major, així com tots els plafons, el Patrimoni del Bisbat està preparant un llibre, que constarà de fotografies i explicacions extenses. Una informació valuosa per tothom que es pregunti pel significat històric que Enric Monjo, escultor de la restauració completa del temple després de la Guerra Civil, va plasmar a les seves obres. Unes obres que avui dia admira tothom qui visita la Catedral del Sant Esperit.
Nebridi Aróztegui
La reconstrucció després de la Guerra Civil
La Guerra Civil , del 1936 al 1939, va fer estralls a tot el conjunt monumental del temple del Sant Esperit. El retaule que hi havia en aquells temps, d’estil barroc i obra de Joan Mompeó, va ser destruït completament per un incendi durant la guerra, que va malmetre també molta part de l’interior de la basílica. En aquell moment, Terrassa comptava només amb 2.000 habitants i va haver de prendre una decisió important: per redissenyar de dalt a baix tot el Temple. Ramon Sanahuja Marcé, regent terrassenc en aquell moment, va reunir el 1950 els empresaris més importants de la ciutat per a posar-se d’acord i recuperar el conjunt religiós que avui dia s’ha convertit en Patrimoni de la Generalitat. Els treballs de restauració van durar fins el 1958, i van contribuir-hi l’arquitecte Lluís Bonet Garí, que més endavant va continuar amb el disseny de la Sagrada Família, Antoni Vilarrufat, que va pintar totes les figures del retaule, i Enric Monjo i Garriga, escultor de tot el grup escultòric i del nou retaule. També es va remodelar el campanar i la façana, i sobre l’àtic s’hi va afegir un cos nou, la sala capitular. L’atri d’accés a la basílica, d’estil neogòtic, bastit el 1918, també va patir els efectes de la guerra i es va reconstruir col·locant-hi l’apostolari de Nicanor Carballo, que substituïa l’anterior de Josep Llimona.
