La programació en teatre de Terrassa torna a presentar aquest divendres, “Escape Room”, de Joel Joan i Hèctor Claramunt. Aquesta és una de les obres d’èxit de llarg recorregut. Es va estrenar l’any 2018 amb un repartiment del qual formava part el mateix Joel Joan (que vam veure a Terrassa) i des de llavors no ha parat de fer funcions. Només es van suspendre les programades en temps de tancament per la Covid-19.
L’espectacle que fa parada a la Factoria Cultural de Terrassa a partir de les 21 hores, està interpretat ara per Roger Coma, Paula Vives (és l’única que es manté des de l’inici), Biel Duran i Míriam Tortosa. Tot són cares conegudes de l’escena catalana i algunes com les de Roger Coma i Biel Duran mediàtiques perquè formen part de la telenovel·la de les tardes de TV3 “Com si fos ahir”.
Biel Duran, enxaneta de Minyons de Terrassa, diu que aquesta obra és un regal. “És una comèdia amb tots els ingredients per triomfar. Són dues parelles que s’apunten a un “escape room” i que a poc a poc els hi van caient les màscares que porten a sobre. És una obra molt intel·ligent perquè mescla thriller, política, intriga, comèdia… El públic en gaudeix i nosaltres també”.
En aquest joc teatral, Biel Duran fa el personatge de Rai que correspon a un director de cinema. “És un al·lucinat i un cretí perquè es pensa més del que sap”. El Rai és amic de l’Edu (Roger Coma), un funcionari de l’ajuntament que és tot el contrari, més aviat una persona discreta i pacífica. I després estan les dues parelles femenines, la d’en Rai és la Vicky (Míriam Tortosa), una actriu en crisi i la Marina (Paula Vives) una cupaire feminista.
L’actor de Gelida se sent còmode en aquesta comèdia amb la qual està agafant una experiència professional notable. “A mi el teatre em feia molt respecte, molta por, perquè jo venia del cinema i el teatre demana un altre tipus d’energia”. Duran recorda que ell va debutar a la pantalla gran a través de ser enxaneta a Minyons de Terrassa. “Estava en el lloc i en el moment adequat i la casualitat que el director Bigas Luna m’agafés per fer de protagonista de ‘La teta i la lluna’ va fer que jo tries la vocació que a la meva edat, llavors tenia 9 anys, ni hi pensava”. Però recorda que li va agradar interpretar aquell nen trist i deprimit que no coronava el castell i va posar tot l’esforç perquè no fos passatger.
Aquell film va ser el primer d’una llarga carrera cinematogràfica en la qual el teatre hi era poc. “A l’escenari em veia com un intrús i buscava mil excuses per dir que no. Anava fent alguna cosa fins que va arribar l’‘Escape Room’ i amb la que he agafat molt de rodatge”. Després de tastar els dos mons, l’audiovisual i el teatre, considera que és difícil triar. “Fer teatre és fantàstic. “Poses el ‘play’ i no pots parar i a més has d’atrapar a un públic que cada dia és diferent”. I afegeix que “no renuncio a res perquè cada personatge m’ajuda a créixer. Aquest ofici és una carrera de fons i cal assumir reptes per ampliar els registres”.
