Joan Boldú
El llenguatge és per a l’home el que l’aigua és per al peix. El meu món és el món del meu llenguatge.
Com més estret sigui aquest, més petit serà el meu món; a mesura que el globus del llenguatge s’infla més i més, més creix l’experiència del món humà. Entre el llenguatge concret –sobre la realitat visible– i l’abstracte –sobre la no visible– n’hi ha un tercer, que fa de mediador. És el llenguatge metafòric, el qual transforma el llenguatge abstracte en informació visual (imatges) en relacionar dues coses perquè s’hi descobreix una semblança. Diu Aristòtil que és una persona superior d’intel·ligència fer metàfores. En grec metàfora ve de “meta-forein”, transportar. Així, la metàfora és el resultat de traslladar a un mot el significat d’un altre perquè tenen alguna semblança. En grec modern a l’autobús que transporta els viatgers des de l’avió fins a la terminal se li diu “metàfora”. Aquest autobús pot constituir el com entenem el significat del terme metàfora: un transport del significat. Per exemple, “el meu veí és una cotorra” (traslladem el significat de “cotorra” al terme veí, perquè parla sense parar com les cotorres). Les metàfores formen part del llenguatge de la vida humana en tots els seus àmbits encara que potser no ens n’adonem: vida quotidiana, ciències, humanitats, filosofia, religió, tecnologia, art, etc.
Habitualment fem servir l’orientació espacial “a dalt” / “a baix” per significar allò positiu o negatiu: “Això em va fer alçar la moral” / “va caure en una depressió” o aplicar l’orientació temporal en termes d’espai: després d’un partit, l’entrenador Guardiola digué, referent a com havia jugat de bé el Barça, llàstima que “no pugui estirar el temps” per tal de poder continuar gaudint del seu joc. Les ciències naturals en tractar sobre l’evolució parlen de les “anelles perdudes”, de “l’evolució a salts” o expressen que les capes de la Terra són “les pàgines de la història de la vida”. La psicologia al llarg del temps ha expressat que la memòria és “una rajola de cera” (Plató), “una pissarra màgica” (Freud), “un bosc” on la memòria cercava com un caçador les petjades dels animals amagats, “un tresor”, “una càmera fotogràfica”, “un laberint” o “el surco del tiempo” (E. Lledó).
Tots sabem que “l’arrel quadrada de 9” és 3. Aquest és un exemple de metàfora morta -hem oblidat que ho era-, que s’ha convertit en un concepte. Com és possible que un quadrat tingui arrel com si fos una col? Observem com aquesta metàfora es basa en una analogia entre dues coses que no tenen res a veure. S’estableix una semblança entre un camp geomètric -on hi ha costats i quadrats- i un altre biològic -on hi ha arrels i plantes. Aquesta semblança és la que fa possible l’analogia. Arrel/planta és igual a “costat/quadrat” (l’arrel és a la planta com el costat al quadrat). Als àmbits de la sociologia, política i economia la justícia es representa amb “una dona amb una vena als ulls” com a signe d’imparcialitat, l’espai públic polític és “el gran teatre” i el mercat econòmic és “la mà invisible”. A la física i química expliquen que “les partícules tenen càrrega +/-”, parlen de “forats negres”, de “teories de les cordes”. Les tecnologies de la informació ens afirmen que internet és “una autopista”, que la informació es mou per “el ciberespai”, que el creixement de les informacions és tan enorme que s’ha convertit en “un diluvi”, en “un oceà”, per on és possible “navegar”, però també “naufragar”. L’art traspua llenguatge metafòric per tots els costats. Per manca d’espai faig esment, com a exemple del setè art, del film”2001: una odissea de l’espai” (S. Kubrick). Música i imatge s’uneixen en una preciosa metàfora de l’evolució humana: un primat no humà agafa una tíbia, la colpeja contra el terra, colpeja ben fort i trenca la resta d’ossos. A continuació la fa servir com a arma d’agressió contra un grup de primats. L’escena acaba amb la tíbia llançada a l’aire: se la veu voleiar, girar lentament, suau, enlairar-se i convertir-se en una esplèndida nau espacial.
Quina manera més bella de donar significat a l’os com a eina i d’explicar amb imatges el que les eines signifiquen en la nostra evolució!
