Xavi Fernández, coordinador a l’Escola de tenis adaptat del Vallès
“Sempre havia fet esport” i va practicar-ne diversos – bàsquet, futbol o trial– fins que, amb el seu germà, va començar a jugar a tenis. Va iniciar-se a Castellar del Vallès i, com que “volia jugar en terra”, va aterrar a l’Atlètic. I, més tard, va entrar a la junta de la secció de tenis.
Amb l’entrada d’un soci en cadira de rodes, que volia jugar a tenis, li van proposar “pilotejar” amb ell, i va acceptar. I es va començar a involucrar amb aquesta disciplina. Posteriorment, la Federació Catalana li va demanar que portés la coordinació del tenis adaptat i, l’any 2010, es va crear l’Escola de Tenis Adaptat del Vallès, a l’Atlètic, i que ara compta amb set jugadors.
Va competir com a jugador, si bé assegura que “el tenis és un ‘hobby’ perquè jo treballo de metal·lúrgic” en una empresa familiar. “No tinc nivell per haver-me dedicat al tenis” i afegeix que “és un esport molt explosiu i et buides molt i és dur a nivell de cap i has d’estar molt concentrat”.
Ha fet d’entrenador de nens petits i diu que “és dur, perquè has d’estar molt a sobre d’ells” i manifesta que “soc partidari que els bons entrenadors han d’estar a la base”. També ha fet tasques d’arbitratge i ha participat en alguna Copa Davis i també, cada any, fa de jutge al Godó. “La bola va molt ràpida i has d’estar molt a l’aguait”, explica.
La moto és una de les seves grans aficions. “Fem rutes amb la meva parella per la carretera. Sempre m’ha agradat i a col·legi anava en moto”, explica. Durant un temps ho va deixar, però ho ha recuperat.
