Maria Vidal, advocada
El Dret l’atreia de sempre i, quan anava “a les Carmelites”, dues noies vam decidir estudiar aquesta carrera, que no era gaire corrent llavors que ho fessin les dones. “Vam ser les dues primeres llicenciades de Terrassa en Dret”, recorda. “Sempre m’havia agradat i encara m’agrada”.
El seu pare era economista i va anar a treballar al seu despatx i “vaig crear el departament jurídic”. Ser advocada li agrada “assessorar i ajudar a les persones en els seus conflictes jurídics” i afegeix que “la vida és dret” i darrere de tota acció hi ha un contracte. Avisa que “s’ha d’estar molt al cas quan firmes un contracte”.
Quan va començar, diu, “hi havia molt pocs advocats i la gent confiava més en la paraula”. Llavors era un terreny amb més presència d’homes, però afirma que “no he tingut mai cap problema”.
“Per molt que t’aconsellin, amb el que realment aprens és amb les teves decisions”, assegura i apunta que ser advocat “demana l’estudi constant”, ja que la normativa canvia constantment.
Va ser vicedegana del Col·legi d’Advocats de Terrassa i, posteriorment, degana de la mateixa entitat set anys. També va estar a altres càrrecs, a nivell català i espanyol, que han suposat “grans experiències”. Considera que “el problema que té avui la justícia són els judicis paral·lels, que poden influir en el jurat”.
En el seu temps lliure li agrada fer diverses coses com llegir, fer esport o cosir i cuinar. “No em complico molt la vida i prefereixo que estigui bo, ràpid, ben fet i que el plat estigui ben presentat”.
