Els alumnes de primer de batxillerat de l’Institut Can Roca han assistit aquest matí a la instal·lació de tres llambordes “stolpersteine” a les residències de tres terrassencs deportats al camp de concentració de Mauthausen, Àustria, durant el nazisme. La visita forma part d’un projecte pedagògic de recorregut europeu, que l’Ajuntament de Terrassa ha iniciat enguany per tal que els alumnes de tots els instituts de Terrassa coneguin la història i homenatgin les víctimes del règim nazi, del 1933 fins al 1945, que van residir a la nostra ciutat.
La primera residència es situa al carrer Comte Borrell, 67, i pertanyia a Joan Gras Puigmartí, nascut el 1887 a Sant
Llorenç Savall, deportat el 1940 a Mauthausen i assassinat a Gusen, Àustria, el 21 de novembre de 1941. Seguidament, la visita ha continuat per la residència de Josep Cirera Mayol, terrassenc nascut el 1899 que vivia al carrer de l’Infanti Martí, 125, i va ser deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat el 9 de juliol de 1941 a Gusen. La tercera residència pertanyia a Ramon Pere Moragues, nascut el 1903 a Vinaixa, Les Garrigues i resident a Terrassa al Carrer Galileu, 105, fins la seva deportació a Mauthausen el 1941 a Mauthausen. Va ser assassinat el 28 de setembre de 1941 a Hartheim, Àustria.
Els deu alumnes que cursen l’optativa d’Història Contemporània a l’Institut Can Roca havien treballat prèviament les vides dels tres terrassencs a classe i s’han mostrat agraïts de poder assistir a la col·locació de les seves respectives llambordes in situ. “És un acte bonic de reconeixement cap a les persones que van morir. És impactant pensar que les persones que vivien en aquestes cases, a la nostra mateixa ciutat, van estar en camps de concentració nazis, amb una vida molt dura”, ha comentat Eduard Etxebarria.
“És el mínim que s’ha de fer, perquè aquestes persones no han de quedar en l’oblit“, ha afegit David Etxebarria, germà de l’Eduard. “És molt enriquidor culturalment, canvia molt el fet de treballar-ho només a classe, que anar a veure-ho directament en persona”, ha conclòs Sara Sánchez, a la vegada que el seu company de classe, Jordi Asencio, ha expressat que se sentien tots “privilegiats d’homenatjar aquestes víctimes, ja que en èpoques anteriors no s’havia pogut fer”.
Els estudiants s’han anat alternant per llegir una biografia de cada una de les víctimes, un poema i unes paraules d’agraïment: “Moltes gràcies, companys, per haver combatut el feixisme. Que el vostre nom no s’esborri de la història“, ha exclamat Robert Serra, alumne de l’Institut Can Roca, que també ha comentat que: “Qui no coneix la història està condemnat a repetir-la. Serveix per conscienciar que aquestes tragèdies també van passar a Terrassa, no només a Alemanya i Itàlia. Ja es coneixen 70 persones de la ciutat que van ser deportades a camps nazis. És important per les famílies i per nosaltres, perquè ensenyin que no és només una història que s’explica, sinó que va passar realment”, ha expressat l’alumne.
José Navajas, professor d’Història de l’Institut Can Roca, ha explicat la importància de conscienciar els alumnes dels fets històrics, i que coneguin que van succeir també a la seva ciutat: “Hem treballat el nazisme extensament a classe, amb una feina prèvia sobre què és la deportació i l’extermini i què van suposar. Aquest projecte permet treballar la memòria històrica des d’un punt de vista de ciutat, i que els alumnes guanyin esperit crític i es posicionin en contra del feixisme”, ha afirmat.
La visita també ha acollit els familiars dels difunts, però en aquest cas només s’han pogut localitzar els de Joan Gras Puigmartí. Marta Sala, la besàvia de la qual era cosina de Joan Gras Puigmartí, ha pronunciat unes paraules davant la seva respectiva llamborda: “Vaig saber que érem família per una fotografia, on sortia la meva besàvia i Joan Gras Puigmartí. Sempre m’havia intrigat saber qui era, i avui dia per fi ja sé qui és, tot i que és coneguda pels esdeveniments tràgics que van passar”, ha dit.
Ja s’han instal·lat 10 llambordes a la ciutat, i la intenció és que en total se n’instal·lin 69. S’està treballant perquè els Instituts que puguin organitzin un viatge al camp de concentració de Mauthausen, per poder rememorar de primera mà les persones afectades pel règim nazi.
“És important que aquests projectes es treballin de manera col·lectiva, perquè aprenem que el nostre passat ens ha fet arribar on som i que la història es vagi coneixent de generació en generació”, ha mencionat Ona Martínez, regidora de Memòria Democràtica. A la visita també han assistit Jennifer Ramírez, regidora del Districte 4 , i Manuel Galindo, Director del projecte d’Usos del Temps i Memòria Històrica.
