Roger Sales (Barcelona, 1969) és el nou cap dels Mossos d’Esquadra a Terrassa. Aquest enginyer informàtic, mosso des de l’any 1992, ha estat comandament a Sant Cugat del Vallès, Sabadell i Cerdanyola, des d’on aterra a Terrassa per substituir Jesús Requena al capdavant de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Terrassa i la seva comarca.
Ha estat cap de les dues ABP. Hi ha molta diferència policial entre Terrassa i Sabadell? Tenen problemes semblants. Podem parlar d’un paquet delictiu: furts, estafes, robatoris amb força, alguns robatoris violents, danys. Segons la ciutat, canvia l’ordre numèric d’aquests delictes. Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya però té un índex delictiu més baix que Sabadell, Badalona i Granollers.
Però aquesta ABP és macrocèfala, amb una capital molt gran i poblacions molt més petites. De quina manera afecta això? És així. Terrassa és un monstre que devora bona part de la nostra atenció, i això ens obliga a intentar ser molt proactius amb la resta de municipis, planificar la nostra presència, ser molt empàtics amb les seves peticions. Treballarem perquè les poblacions petites no se sentin l’aldea gala d’Astèrix.
Els robatoris amb força en habitatges generen molta alarma social. Com està l’ABP en aquest àmbit? Tenim dues vessants en quant a autors: els locals, de poca incidència, i els especialitzats, que acostumen ser estrangers. A l’ABP i la resta de la regió és un tema controlat. L’any 2020 va ser molt bo per raons evidents, pels confinaments, però el 2021 les xifres han estat positives, molt semblants, gràcies al treball policial i altres condicionants. Els grups de delinqüents especialistes són itinerants, tenen molta mobilitat i marxen quan se senten pressionats. En l’argot policial, la llum de robatoris en domicilis la tenim verda.
La inseguretat a determinats barris, com Ca n’Anglada, és un problema recurrent. Com és la situació, què s’ha fet i què es farà? A l’estiu es va desenvolupar un pla específic per a Ca n’Anglada degut a la percepció d’inseguretat. S’ha treballat amb la Policia Municipal i i s’ha tornat a la normalitat. En realitat, els números ens deien que allà no hi havia més delictes que a d’altres llocs. Hem d’assolir xifres que ens permetin dir que la seguretat està controlada. L’objectiu policial ha de ser l’índex delictiu zero, però això és una utopia. S’ha de tenir clar també que darrere determinats comportaments, a Ca n’Anglada i altres indrets, hi ha un problema de vulnerabilitat social. La solució no és sols policial.
Quans efectius té la comissaria de Terrassa? Són suficients? El cos sempre és reticent a parlar de xifres… Parlar de xifres sempre és fictici, perquè tenim un òrgan coordinador, la sala regional, que ens pot enviar efectius en qualsevol moment: ARRO, agents de trànsit, de serveis centrals. Dit això, en aquesta comissaria hi ha 180 mossos, una xifra que ha anat variant, i vull creure que augmentarà els anys vinents. Ens agradaria ser més, però crec que la xifra és acceptable i ens permet donar un servei bàsic de qualitat. I hem de tenir clar que la seguretat pública és cosa de tots, inclosa la població.
Quina és la salut de la col·laboració amb la Policia Municipal? L’Ajuntament es queixa de la gran quantitat de funcions que no li són pròpies que ha d’assumir. La col·laboració és molt bona. Es fan moltes coses i molt bé. Potser la màxima col·laboració seria convertir-nos en un sol cos, però aquesta és una decisió política i no policial. Mentre no sigui així, sempre hi haurà marge de millora. On no arribem uns arribem els altres. Allà on he estat, ens hem complementat, per tal de que la ciutadania estigui el més tranquil·la possible.
Un repte específic és l’augment de delictes cibernètics. Com es poden afrontar des de l’ABP? Han pujat molt els delictes relacionats amb les noves tecnologies i es tracta d’un repte molt interessant. I no es pot afrontar amb cotxes patrulla, sinó que ens obliga a intensificar la tasca pedagògica per explicar a la gent que ha d’augmentar la seguretat informàtica. Encara hi ha persones que tenen com a “pin” la data de naixement… Hem de treballar en l’àmbit de l’enginyeria social, perquè les estafes antigues no es traslladin a les noves tecnologies.
Quin és el repte general més important per al nou intendent? Trobar la manera d’igualar la sensació d’inseguretat dels veïns amb les dades. Volem acostar-nos al veïnat per explicar el que es fa i el que es farà, per poder dir “mireu, aquests són els resultats”. Problemes hi ha a tot arreu, però hem de lluitar contra els problemes enquistats. Intentarem millorar les prestacions de la presència policial, que ja hi és; intentarem estar en el lloc oportú quan els veïns ens necessitin. Que se’ns vegi quan toca i on toca. I fer una feina pedagògica. Encabir els peticions en el nostre patrullatge i en els números, i dir-ho. Poc a poc intentarem rebaixar les sensacions d’inseguretat, amb un treball tant policial com relacional amb els veïns. Hem de treure rendiment a la visualització de la nostra presència.
