Josep Ballbè i Urrit
En anglès, hi ha cinc paraules que guien el bon periodista al moment d’organitzar la seva tasca.
Concretament, són “what, who, where, when i why” (què, qui, on, quan i per què). Recullen el nucli essencial d’allò que es vol comunicar i en perfilen el context. Tan sols que en manqui una, el tamboret balla. Ja no és el mateix.
Configuren una mecànica o tècnica summament vàlida. Vénen de l’antigor, donat que foren establertes pel retòric grec Hermàgores de Temno. L’any 1948, però, Harold Laswell definí el seu “paradigma”. Una forma de refermar conceptes i arrelar les bases del que avui coneixem com a “societat de la informació”.
En aquesta conjuntura, tanmateix, entenc que cal definir què és un “lead”. Alhora quin rol juga dins aquest context que contemplem. Ve a ésser la guia introductòria o l’encapçalament de la pròpia notícia. Raó de més, doncs, per afinar harmònicament tot l’entrellat. És ací que penso en certs canals televisius –sense anar més lluny, TV3– on massa sovint “desvarien” sovint. Per exemple, als programes informatius, se’n van per la tangent quan estableixen una “litúrgia” ambiental amb presentadors allunyats d’un escriptori. Volen parlar més amb les mans –napolitans?– que no pas amb la boca… I el que ja em provoca exclamacions tipus “wow” és quan surten locutores amb talons d’alt copet. Tenen algun sentit o missatge afegit, potser?
El comunicòleg canadenc Marshall McLuhan (1911-1980) defensà la tesi del “the medium is the message”. Significa que s’estableix una simbiosi perfecta entre el mitjà de transmissió del contingut i l’essència del seu interior. Justament per això, atesa la volatilitat de certs receptors, em temo que hi pugui haver gent que es despista. Raó de més per deixar-se d’històries i bajanades. Cal prioritzar el que interessa. L’embolcall exterior no es pot convertir en pantagruèlic i farcit de parafernàlia. Abstreure’s d’influències externes i centrar-se en el que realment importa garanteixen una millor recepció del “pack”.
Sóc partidari d’una informació funcional, asèptica. Que es deixi imbuir d’un alè pedagògic.
Això assegura l’esperit crític de la gent.
