En el camí cap a la transició energètica Terrassa agafa velocitat de creuer. L’increment desmesurat del rebut de la llum ha actuat com a detonador i en aquest moment la ciutat lidera, amb Barcelona, Sant Cugat i Corbera de Llobregat, el rànquing de les instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya. L’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya situa el municipi de Terrassa en la quarta posició amb 239 equips instal·lats, pràcticament empatada amb els 243 de Corbera. Per davant, las capital barcelonina amb 583 i Sant Cugat, que esmicola els marcadors catalans amb 740 instal·lacions.
Particulars, comunitats i administració es mobilitzen per fer de Terrassa un municipi líder en transició energètica
A Terrassa, la ciutadania lidera aquest procés cap a l’autoconsum energètic. La demanda d’instal·lacions de plaques fotovoltaiques a les teulades dels edificis s’ha disparat i algunes empreses del sector ja bolquen tota la seva activitat en la fabricació, la comercialització i la instal·lació dels equips.
És el cas de MGM Energies Renovables. El seu gerent, Marc Gasol, explica que “fins a 2018 i 2019 el mercat evolucionava a mig gas”, però l’eliminació de l’impost al Sol per part de la UE i “la liberalització del mercat ha despertat la demanda local”.
Terrassa comptabilitza 239 equips instal·lats
Anys enrere, explica Gasol, la contractació d’equips era cosa de la ciutadania procedent de països amb tradició d’energia verda. Ara, la demanda local s’ha disparat i l’increment del preu de la llum ha actuat com a detonador. “S’ha triplicat el volum de comandes. Ara, nosaltres concentrem ja tota la nostra activitat en la instal·lació de plaques fotovoltaiques”.
La novetat del fenòmen és que ara “s’ha despertat tothom. Primer els clients particulars, les empreses, i ara comencen a organitzar-se les comunitats de veïns”, informa MGM. La presa de conciència sobre transició energètica i una major infomació sobre els avantatges de l’autoconsum i la repercussió en la factura elèctrica simplifiquen el procés. “Abans havies d’informar molt i treballar la motivació. Ara, la majoria de clients estan convençuts, informats, tenen referències i alhora els professionals tenim molta més experiència”.
L’Ajuntament bonifica el 50% de l’IBI (5 anys) i l’IAE (3 anys), fins un màxim del 50% del cost total, i un 95% l’impost de construccions
Aquest impuls a la fotovoltaica a la ciutat arriba en bona part de la mà de les iniciatives cooperatives i de compra col·lectiva. És el cas de la comercialitzadora Som Energia. Els socis de Terrassa van impulsar el primer grup local i la primera compra col·lectiva d’equips, en aquest cas a escala vallesana, amb municipis com Sabadell i Cerdanyola. “Vam convocar un concurs al qual es van presentar les empreses instal·ladores -explica Jaume Salom, membre del grup local-. Un cop triada, es va traslladar l’oferta als socis, que es van anar inscrivint”. La primera campanya va mobilitzar 130 socis al Vallès i va culminar el 2019 amb la instal·lació de 81 equips fotovoltaics a la comarca. Aquella iniciativa s’ha replicat a Catalunya i a Espanya i ara, la campanya Reimpuls Solar Vallès té en marxa un centenar de noves instal·lacions i prepara una tercera campanya d’ací a poc temps.
Paral·lelament, la plataforma ha impulsat la instal·lació gratuïta d’equips a dues entitats socials de Terrassa i Sabadell –Prodis i Drapaires Emaús– en una iniciativa solidària de Som Energia.
Particulars i cooperatives tenen clar els avantatges de l’aprofitament del sòl per generar energia elèctrica a casa. A banda del factor ecològic, una cobertura d’entre el 50% i el 70% del consum elèctric, una reducció superior al 50% en la factura de la llum i la revenda dels excedents.
També són conscients dels reptes que encara afronta l’autoconsum. Com la inconcreció de la Llei de Propietat Horitzontal, que situa les comunitats de veïns davant el repte d’assolir la unanimitat per poder impulsar un projecte fotovoltaic.
També la lentitud de les companyies elèctriques en la tramitació dels expedients per a la compra dels excedents, i els baixos preus que paguen, en contrast amb les tarifes a màxims històrics que giren als consumidors.
Estudiants de l’ESEIAAT instal·len dues plantes fotovoltaiques per a l’autoconsum energètic als edificis del Campus de la UPC a Terrassa.
L’Ajuntament impulsa una gran comunitat energètica
L’Ajuntament de Terrassa vol ser un agent actiu en la transició energètica a la ciutat i pren partit amb tres iniciatives en paral·lel. Un conveni de col·laboració amb entitats, veïns, empreses i institucions -ja hi són Mútua, la UPC, el Consorci Sanitari de Terrassa i diverses empreses-, amb l’objectiu de constituir una gran comunitat energètica a la ciutat”, explica Carles Caballero, regidor d’Urbanisme, Medi Ambient, Sostenibilitat i Energia. En l’ambit de l’autoconsum, l’administració local promou un projecte demostratiu que passa per la implantació d’energia fotovoltaica a un edifici municipal de lloguer social i constituir una comunitat energètica per l’autoconsum compartit. El tercer és el de més repercussió popular. L’Ajuntament vol consolidar un projecte de consum compartit en el qual participi l’administració i els veïns, a partir de la instal·lació de plaques fotovoltaiques a un poliesportiu municipal.
“El sistema elèctric espanyol està muntat perquè l’oligopoli elèctric guanyi sempre “, comenta Caballero. Ara la directiva europea 2018/2001 que defineix les comunitats energètiques “afavoreix el canvi de model, que es construeixi la sobirania des de baix”. L’aplicació de la directiva està pendent de la transposició a la legislació espanyola per part de l’Estat.
Les plaques fotovoltaiques a la teulada de l’habitatge d’en Joan Muntanyola /Alberto Tallón
“Estic molt content, ho tornaria a fer”
El 2020 Joan Muntanyola va decidit fer el pas “per deixar de dependre de les companyies elèctriques i fer l’aposta per l’energia verda” amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la teulada de casa seva, situada a tocar del Parc de Vallparadís. Un any després de fer el salt a l’autoconsum, està convençut que “vaig fer bé. Estic content i ho tornaria a fer”. La factura elèctrica “s’ha reduït més d’un 50%” i més de la meitat del consum elèctric de la casa el genera el seu equip fotovoltaic. El Joan va fer el pas en solitari, va contactar amb una empresa del sector, que va instal·lar les seves plaques. L’experiència des del punt de vista tècnic “és bona”, diu, però denuncia que “cal resoldre els entrebancs burocràtics” perquè no facin desistir als convençuts de la fotovoltaica. “De moment no es pot emmagatzemar energia i això vol dir que l’excedent l’has de vendre a les companyies, però te’l paguen a preu baix, per després revendre aquesta energia a tarifes altíssimes”. A, banda, arribar a la companyia i lligar la compra dels excedents “em va costar mesos”. Pel que fa als tràmits fiscals, també s’eternitzen, diu. “Les plaques les tinc des de principis de 2021 i des de llavors porto demanant informació a l’Ajuntament de si m’aplicaran el 50% debonificació a l’IBI de 2021. Som a novembre i encara no m’ho han aclarit”, es queixa.
