Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Després de les insinuacions que el senyor Powell va fer el passat mes de juliol, referent a l’inici abans de final d’any del “tapering” o sigui, la disminució del volum en el programa de recompra de deute per part de la FED, ha arribat el dia en què s’ha anunciat definitivament i s’ha quantificat aquesta disminució, 15.000 milions menys cada mes a partir de novembre. Això fa que si es manté aquest ritme venint de 120.000 milions, en 8 mesos la FED, deixarà d’injectar diners al mercat.
Com molts economistes diuen, mentre hi hagi “tapering” no es pujaran els tipus d’interès. Això suposa el tret de sortida a unes mesures que ens aboquen a un canvi d’escenari econòmic en un curt període als Estats Units, suposant que la inflació no entri en joc, i la que actualment tenim. Que és molt elevada, acabi desinflant-se. En cas contrari, podem tenir aquest escenari molt temps abans del previst.
L’actual situació, que ja va ser descomptada per la borsa, fa uns mesos amb els primers tambors de guerra de la FED, efecte, que ja ha passat doncs aquesta setmana hem tornat a màxims de nou, porta a pensar que abans d’un any es puguin produir les primeres pujades de tipus d’interès per part de la mateixa Reserva Federal. En aquest moment, sí que l’escenari entrarà de ple en una nova situació, on les empreses passaran a tenir més costos per créixer, baixaran molt probablement les valoracions de les mateixes i es posaran en qüestió les perspectives prèvies de creixement. Alhora, la pujada de tipus ens durà un fort moviment de capitals des de la renda fixa a llarg termini (amb venciments a més de vuit anys) cap a la de curt termini (amb venciments a menys d’un any) o a la liquiditat o a la renda variable, evitant així la molt probable caiguda de valoració de la renda fixa a llarg termini mentre duri la pujada de tipus. La previsió és que s’incrementin els tipus lentament fins a arribar a un llindar un any més enllà.
