El sector tèxtil és un dels que genera més impacte al medi ambient. La producció d’aquesta indústria emet l’equivalent a 1,2 milions de tones de CO2 i si el consum de roba segueix el ritme actual, s’estima que el sector serà el responsable del 25% de les emissions d’efecte hivernacle el 2050.
A Espanya, cada any unes 990.000 tones de productes tèxtils van a parar als abocadors. No obstant això, només entre el 10 i el 12% dels residus tèxtils postconsum es recull per separat per a la seva reutilització o reciclatge i menys de l’1% de la producció total es recicla en cicle tancat, és a dir, per al mateix ús o similar.
A Catalunya, des del de Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, s’està treballant en el Pacte per la Moda Circular, que busca impulsar una transformació ambiciosa en el sector tèxtil cap a un model circular que integri tots els agents de la cadena.
A partir de l’any 2025, la Unió Europea obliga les ciutats a instal·lar contenidors de roba usada per reciclar-la i tot i que a Catalunya ja hi ha diversos municipis on n’hi ha, la majoria de la població encara utilitza la fracció de resta (els contenidors grisos o verds) per llançar la roba que ja no vol, va explicar aquest divendres Mireia Cañellas, responsable de projectes del departament, a la IV Jornada Indústria Tèxtil i Sostenibilitat de l’Intexter (Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa).
Reciclatge i reutilització
Cañellas va alertar que el consum de roba s’ha duplicat els últims quinze anys –a Catalunya cada persona consumeix entre 21,5 i 26 quilos de tèxtils a l’any– però que els percentatges de reciclatge i reutilització són molt baixos.
Així, el pacte es proposa per al 2024 reduir la generació de residus tèxtils entre un 5% i 10%, arribar a entre un 25% i un 30% de recollida selectiva, i incrementar el percentatge de valorització material del residu tèxtil recollit selectivament amb un 55%-60% de preparació per a la reutilització (actualment és del 50%) i un 45%-50% de reciclatge (ara és del 40%).
La jornada d’aquest divendres, que va reunir diversos professionals del sector, va servir també per repassar les propostes d’algunes empreses que ja han començat a posar fil a l’agulla per a una indústria tèxtil més sostenible i circular com l’espanyola Ecoalf, la maresmenca Halllotex o l’austríaca Lenzing.
Ecoalf, nascuda el 2008, és ja tot un referent com a empresa de moda sostenibilista. Recicla cafè, llana i cotó, pneumàtics i recull del mar ampolles de plàstic i xarxes de pesca que converteixen en materials per usar, com a mínim, en el 80% de les seves peces de roba i calçat.
A Halltotex, fundada fa uns 30 anys, el 2010 van començar a introduir materials reciclats en la seva producció i el 2019 van crear una planta en què reciclen els seus propis residus per a generar noves fibres i fils.
Per la seva banda, a Lenzing produeixen fibres compostables i biodegradables a partir de fusta. La part que no poden aprofitar per a les fibres, la fan servir per a fabricar bioproductes i generar electricitat per als seus processos de fabricació. A més, han desenvolupat una tecnologia que utilitza restes de cotó preconsum i peces de vestir postconsum per a noves fibres. El seu objectiu és processar 100.000 tones de residus tèxtils el 2028.
Reduir les emissions de carboni
Segons un estudi de l’Intexter (Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa), si poguéssim duplicar el temps de vida útil d’una peça de roba, aconseguiríem una reducció del 44% dels gasos d’efecte hivernacle que produeix el sector de la moda. “Només que allarguéssim nou mesos l’ús actiu d’una peça, es reduiria la petjada de carboni, aigua i residus entre un 20% i un 30%”, explica el director de l’Intexter, Enric Carrera, que destaca que un augment del 10% de les vendes de roba de segona mà estalviaria un 3% d’emissions de carboni i un 4% d’aigua, segons dades de l’informe Valuing Our Clothes: the cost of UK fashion, publicat l’any 2017 per l’organització WRAP.