L’egarenc Àngel Massallé, expresident de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, membre de la de Terrassa, i divulgador científic, acaba d’arribar de l’illa de La Palma on, amb altres experts, ha participat en observacions del volcà de Cumbre Vieja. Tota aquesta experiència, la va explicar dimarts a l’Ateneu Terrassenc, en una conferència col·loqui.
Per quin motiu va decidir anar a La Palma? Qualsevol cosa que passi al meu planeta, m’interessa molt. I una explosió d’un volcà és una demostració de la força interior que queda en el planeta. Tenia molt interès a anar a veure un volcà viu. Vam arribar via Tenerife i després vam agafar un ferri ràpid.
Quines previsions hi ha que continuï viu aquest volcà? Hem vist el volcà amb tota la seva magnitud i és difícil saber quant de temps li queda. Els vulcanòlegs parlen d’alguns factors que permeten saber si en té per dies o s’està apagant.
Quins són aquests factors? Un és la quantitat de diòxid de sofre que emet i encara està emetent moltes tones. Un segon índex són els moviments sísmics i encara n’hi ha molts i es tornen a reproduir. L’altre és l’elevació del terreny i el terra ha pujat. I el tipus de pedres que surten dels volcans.
És a dir, que encara n’hi ha per estona. S’intueix que encara no està en un període d’acabar-se, encara que en vulcanologia, les coses canvien molt dràsticament, i ningú pot dir que demà, no pari de cop i volta. De fet, el tercer o quart dia, semblava que s’havia aturat molt l’activitat, però després es va reactivar i els vulcanòlegs no saben el motiu.
Quina va ser la primera impressió a aterrar a La Palma? La primera impressió, i em va cridar molt l’atenció, van ser les cendres. A Tenerife, en pujar al ferri, estava tot cobert de cendra. La imatge quan arribàvem a l’illa, la boira de l’emissió del volcà… És molt diferent veure’l de dia o de nit. De nit és espectacular i es veu molt bé.
Una pregunta que es fa molta gent és si això pot passar a Catalunya. Els que hi entenen són els vulcanòlegs, i ells diuen que, pràcticament, és molt difícil. A Espanya, les zones una mica conflictives poden ser al literal del Mediterrani, però a la zona d’Olot, que és la que es considera per excel·lència, es considera que són volcans apagats.
Hi ha qui es preguntarà si tot té a veure amb allò del canvi climàtic. No té res a veure, però pot afectar indirectament. Aquesta quantitat de fum que queda a l’atmosfera fa que, per exemple, a La Palma, hi hagi menys radicació solar i pot afectar una mica. Per afectar realment al clima de la terra, hauria de ser un volcà molt potent. I aquest no passa de ser un volcà petit.
El pitjor és l’afectació a moltes persones. Un volcà produeix danys i, realment, ha destruït uns 1.700 habitatges i gairebé mil hectàrees cobertes de lava. Hi ha 7.000 persones afectades, però per sort no hi ha desgràcies personals.
Hi podem trobar algun aspecte positiu? A la llarga, en el fons, un volcà és un promotor de vida. Les cendres són molt fèrtils, per exemple. A l’illa de Hierro, fa deu anys, hi va haver l’emanació d’un volcà i, al cap de tres anys, hi havia vida en abundància. A la llarga, crec que serà aprofitable. La idea és que el volcà ataca a les persones i, en realitat és al revés, que som nosaltres els que anem a una terra que veiem fèrtil. Totes les Illes Canàries són volcàniques i s’ha d’assumir que hi ha un risc i, a vegades, va sortint.
