Ho havia deixat clar, no parlaria de política nacional. No de manera explícita. El president d’ERC, Oriol Junqueres, ha presentat avui a Terrassa el seu llibre “Contra l’adversitat” (Ara Llibres), una obra que va escriure en part a la presó, durant el primer confinament. Amb ella ha volgut explicar-se davant els seus fills, encara petits, amb un grapat de reflexions personals que no escapen a la política.
A l’Arxiu Històric de Terrassa, en una sala plena de gom a gom, Junqueras ha repassat les seves vivències a la presó i ha tirat dels clàssics grecs per parlar de política, sempre en clau metafòrica.
Cinc companys de presò esperaven a una sala propera al pati les classes clandestines d’Oriol Junqueras
A l’Atenes clàssica un seguit de crims fratricides van culminar –ha explicat Junqueras–, en un primer referèndum popular per decidir “qui havia fet bé i qui mal” i, en conseqüència, a qui condemnar. “El resultat va ser un empat”, ha dit, provocant els primers riures còmplices a la sala, entre els que veien un retrat fidel del Procés.
L’episodi ha servit al líder republicà per defensar el camí cap al referèndum per la via de l’acord. “La democràcia va néixer d’un pacte”, ha dit avui. I ha afegit, abundant en la tesi d’eixamplar la base de l’independentisme. “Hem de trobar la manera que la gent ens entengui” sense renunciar als objectius. “Les passions ben gestionades poden ser benefactores”.
Cent mil cartes va rebre a la presó. “Vaig prioritzar respondre els joves per transmetre’ls esperança”
Acompanyat de la direcció local d’ERC i la seva presidenta Xènia Albà, i del grup municipal, liderat pel portaveu Isaac Albert, Junqueras ha recorregut aquesta tarda el centre de Terrassa i ha visitat les llambordes Stolpersteiner, que recorden la memòria de les víctimes locals dels camps nazis.
A l’Arxiu, el president d’ERC ha confesat que esperava a dos companys “anònims” de la presó a la presentació del llibre, però no ha desvetllat si hi eren entre el públic. “M’han dit que hi serien”, ha apuntat. Sí que ha explicat que durant els quatre anys de reclusió va rebre cent mil cartes i va decidir prioritzar respondre als joves. En les respostes i també en el llibre, “la meva voluntat ha estat transmetre’ls esperança”, en la vida i en la política.
