Josep Ballbè i Urrit
Quan se m’acut aquesta dita, sempre recordo la figura del malaurat Manolo Vázquez Montalbán.
El proppassat 18 d’octubre, s’acompliren 18 anys des que ens deixà. Ell regirava aquesta expressió tan grollera del títol –en criticar i rebutjar la ineptitud moral dels polítics– bo i dient “puta de nit, Ramoneta de dia”. Significa que se’ns remet a l’engany, la hipocresia, la doble moral, l’amagar cartes. Fins i tot al dribling sempitern de l’expresident Pujol, quan li incomodava alguna qüestió: “Ara no toca”. Una manera prou hàbil de “nedar i guardar la roba”. De “llançar la pedra i amagar la mà”.
Ja n’hi ha prou de recórrer a la duplicitat, la immunitat o aforament parlamentaris! Que l’exemple d’una meuca poc prostituïda, però ben pollosa i pudent, marqui les pautes en la marxa política de la relació entre govern central i Principat és patètic. També ho faig extensiu als equilibris dialèctics i descarats envers el munt de nyaps que envolten la figura d’aquell monarca espanyol que té la barra de fer-se dir “emèrit”.
En ple segle XXI, és arribat el moment de plantar cara. Prou de vendre’ns la dignitat “per un plat de llenties”. S’ha d’acabar amb la tesi conformista del “peix al cove”. Qui la fa, que la pagui! Sense dilacions, jocs de mans ni preses de pèl. A banda que tots els qui ocupen càrrecs públics vénen obligats a ésser un exemple impol·lut d’ètica i moral.
“L’avantguarda no passa per pretendre delimitar la veritat, sinó per no dir-nos més mentides els uns als altres.” Fa prou temps que ens fan beure a galet. Una tesi com aquesta de qui s’amagava dessota la figura d’en Pepe Carvalho posa frontalment el dit a la nafra. El protagonista d’un munt de novel·les escrites pel propi escriptor. Ell mateix afirma que “la bona salut del capitalisme optimista i del seu millor subjecte històric de canvi no pot ésser la figura d’un home fugisser”… Dit altrament i col·loquial, que “fa el puta”. Contra aquesta praxi, reivindico la integritat, l’honestedat i l’ètica moral.
“La història pertany als qui la prolonguen. No als qui la segresten.” Si cap dels dos personatges esmentats no fa per assumir aquest criteri, fins i tot aquells “rapers” i/o bufons que suposadament els denigren, tindran tota la raó. O no? Ja es va veient amb sentències de tribunals comunitaris.
