Frenar l’escalfament del planeta 1.5 ºC és el mantra de la cimera de Glasgow, on els caps d’Estat i de Govern admeten que calen decisions més dràstiques per contenir les temperatures i salvar el planeta. La batalla contra el canvi climàtic es lliurarà els anys vinents a les ciutats, que han esdevingut un autèntic termòmetre de l’emergència climàtica.
Terrassa és un bon exemple de com és de vulnerable l’ecosistema urbà a l’escalfament de la Terra. Des de 1965 fins avui, la temperatura mitjana anual de la ciutat ha pujat 2 graus, dels 14,6 °C de fa 56 anys, als 16,5 °C amb què s’espera que tanqui 2021.
Si les condicions del planeta no varien, la temperatura continuarà pujant les dècades vinents a la ciutat. Les estimacions del Servei Meteorològic de Catalunya són que el termòmetre es dispararà i l’any 2050 Terrassa s’haurà escalfat un grau més, arribant als 17,6 °C de mitjana anual.
“Anem a viure amb temperatures com les d’Alacant”, comenta Josep Maria Gibert, professor de química i d’enginyeria química a la UPC de Terrassa fins a 2019 i responsable de l’Estació Meteorològica de la ciutat, des d’on reporta les dades climatològiques al Servei Meteorològic de Catalunya i a l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
El dia 6 de juliol de 1982, en plena Festa Major, va ser el més càlid de la història amb un registre de 42ºC
“Si mirem enrere -comenta el professor Gibert-, els anys 60 i 70 van ser més freds del normal, però a partir dels anys 80 la temperatura es va disparar i ha continuat pujant fins als anys 2000”. El termòmetre s’ha enfilat especialment a partir dels anys 90 i de nou ha repuntat amb l’arribada del nou segle.
Entre 2010 i 2020, cada any han tancat amb temperatures mitjanes per sobre dels 16 graus, una situació inèdita en tots els registres dels segles XX i XXI.
Els anys 2015, 2018 i 2020 han estat els més càlids de la història de la ciutat i 2021 va camí de sumar-se al rànquing, amb una temperatura mitjana de gener a desembre de 16,74 °C.
L’escalfament de la ciutat el patirem les nits i les hores centrals del dia, als mesos de l’estiu. L’extrapolació del Servei Meteorològic de Catalunya calcula els dies càlids, amb temperatures per sobre dels 30 °C. L’any 2020 a la ciutat es van viure 65 jornades amb els termòmetres disparats per sobre dels 30 °C. El 2036, d’aquí només 12 anys, suarem 72 dies l’any, i el 2047 seran 84 dies, pràcticament tres mesos, és a dir, tot l’estiu, els que registraran calor extrema.
Pel que fa a les nits, l’estiu de la pandèmia, el de 2020, 34 nits els termòmetres van superar els 20 °C. L’any 2050 seran 49 les nits tropicals en les quals ens costarà dormir. D’aquí a 28 anys ens posarem al llit amb calor sufocant un mes i mig tots els estius.
2047 serà l’any amb més dies per sobra dels 30ºC a la ciutat. 84, el que suposa pràcticament tres mesos de calor sofocant
Gibert, coneixedor de la realitat climàtica de Terrassa, on fa mediacions des que tenia 14 anys. En una ciutat amb distintes realitats orogràfiques, el canvi climàtic es viurà de manera sensiblement diferent en funció del punt de la ciutat en què ens trobem.
El fet d’estar a una altitud entre els 300 i els 400 metres farà que Terrassa eviti les boires baixes i gaudeixi d’un “clima sec i ventilat pels vents de Montserrat”. La marinada refrescarà els estius, tot i que la humitat de la Mediterrània incrementarà la sensació de xafogor les nits tropicals i en les onades de calor.
Per zones, “Al parc de Vallapradís es viurà més fresc que a bona part de la trama urbana, especialment al centre, on les façanes l’asfalt i les teulades absorbeixen la calor i les temperatures seran més altes”. L’estiu serà més càlid al sud de la ciutat, a Les Fonts, que al Pla del Bon Aire, però a l’hivern, “els dies de gener freds i encalmats, sense vent, l’aire més fred es dipositarà a Les Fonts”, on els termòmetres baixaran més que al nord de la ciutat.
Les extrapolacions del Servei Meteorològic de Catalunya també fan referència al règim de precipitacions que viurà la ciutat les dècades vinents. Com a norma, la tendència en el període 2022-2050 és a un moderat increment de la precipitació, tot i que a diferència de la gràfica de les temperatures, clarament a l’alça, la de les pluges marca una progressió irregular, en forma de serra.
És la imatge del clima extrem que es viu a tota la conca Mediterrània pel que fa a les precipitacions. L’extrapolació del Servei de Meteorologia calcula 543 mil·límetres de precipitació anual que pujaran fins als 558 l’any 2020.
Pel que fa al règim de pluges, el canvi climàtic ja provoca menys dies de precipitació, però amb episodis més virulents.
El clima urbà
Les ciutats: responsables de l’escalfament i peça clau de la solució
Les ciutats modifiquen el clima i són, alhora, espais vulnerables a l’impacte del canvi climàtic. Segons NN UU, a les ciutats es consumeix el 75% de l’energia i elles són les responsables del 80% de les emissions dels gasos efecte hivernacle, tot i que ocupen només un 2% de la superfície del planeta. L’any 2030, es calcula que dues terceres parts de la població viurà a les ciutats.
Els canvis al paisatge urbà que s’acosten
El debat sobre l’afectació del canvi climàtic a la natura ja es trasllada a la jardineria urbana. Els tècnics ja debaten sobre la necessitat d’incorporar espècies amb menys necessitats hídriques, com els pins, els aurons, els garrofers o la família dels ametllers. Anem a un futur amb menys gespes i més plantes subtropicals o hibridacions.
El 2070, un clima com el d’una ciutat mil kms al sud
Un estudi de la Universitat Politècnica de Zurich conclou que l’any 2017 el 77 per cent de les ciutats tindran el clima d’una urbe situada avui mil kilòmetres més al sud. Les teories més apocalíptiques dibuixen un futur distòpic amb un món repartit entre ciutats superades pel clima – a l’hemisferi sud, ciutats oasi a les latituds més al nord.
570 ciutats afectades per la pujada del mar
Si el món no dóna el pas i limita l’increment de la temperatura a 1,5 °C el 2050, es calcula de 570 ciutats es veuran afectades per la crescuda del nivell del mar.
Investigadors de l’Eseiaat analitzaran la qualitat de l’aire a les escoles
El Gruip de Recerca i Innovació en la Construcció (GRIC) de la Universitat Politècnica de Catalunya ·BarcelonaTech (UPC) a Terrassa analitzarà la qualitat de l’aire en diversos centres escolars de l’Estat espanyol i crearà la primera guia operativa per a la correcta ventilació dels espais escolars, el confort tèrmic i l’estalvi energètic.
Ho farà en el marc del projecte IAQ4EDU, que s’inicia amb una campanya inicial de monitorització en 40 aules de 20 centres de Catalunya −dues aules per centre− durant tres èpoques de l’any. L’equip treballarà en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa, l’Ajuntament de Sabadell i la Diputació de Barcelona.
La campanya experimental monitorarà les condicions interiors de les aules, a partir de paràmetres com la temperatura i la velocitat de l’aire, la humitat relativa, la temperatura radiant mitjana i la concentració de CO2. També es mesuraran les condicions exteriors, a partir de la temperatura exterior, la pressió atmosfèrica, la nuvolositat i la velocitat del vent. Igualment, es recolliran dades sobre els ocupants de les aules (alumnat i professorat), com ara el nombre d’alumnes per aula, el gènere i el tipus de roba.
L’objectiu és establir estratègies de ventilació optimitzades, que tinguin en compte aspectes com la qualitat de l’aire interior, el confort tèrmic i el consum d’energia, alhora que s’ajuda a optimitzar el consum d’energia.
