Cultura i Espectacles

Màrius Serra: “La literatura és posar paraules en joc”

L’escriptor barceloní s’encarrega de fer els mots encreuats de “La Vanguardia” des de fa 31 anys

L’escriptor barceloní Màrius Serra (58 anys), a la llibreria Cinta del carrer de la Palla / ALBERTO TALLÓN

La llibreria Cinta va acollir la presentació del darrer llibre del polifacètic i polièdric escriptor Màrius Serra, “Fora de joc a Montserrat”.

Mediàtic, erudit i juganer, Màrius Serra es considera, abans que res, escriptor. Acaba de publicar “Fora de joc a Montserrat”, la tercera part de la trilogia que protagonitza el seu amic Oriol Comas i Coma, un apassionat del món dels jocs.

Som davant una novel·la ludocriminal. Què vol dir això? És gènere negre i sempre hi ha algun crim. Però no el resol cap comissari sinó l’Oriol Comas i Coma, que és un personatge real. Són obres autoconclusives. Segurament n’hi haurà més.

I també coautor. Cert. Les novel·les les pensem junts, tot i que les escric jo. Per primera vegada, la narradora és la Sol, la neboda del Comas. La primera novel·la estava situada al 23 d’abril, la segona al 25 d’abril, estretament vinculada amb la Revolució dels Clavells i aquesta tercera tocava que fos el 27 d’abril.

Vostè toca molts pals. En quin se sent més còmode? En la narrativa. Tot el que faig té a veure amb el llenguatge. També jugar. La literatura no és res més que posar paraules en joc.

Però quan la gent pensa en vostè té molt present l’altre vessant d’enigmista, autor de mots encreuats i columnista. Sí. I no en renego pas. Ans el contrari. Per a mi, fer els mots encreuats és la font d’alimentació. Tinc el gran privilegi de dedicar-me a l’ofici de l’escriptura des de tots els punts de vista.

Fa 31 anys que fa els mots encreuats de La Vanguardia. Deu ser ja com rentar-se les dents cada matí. Sí. Per a mi, fer-ho és com anar al gimnàs per a un atleta. Els mots encreuats són el meu entrenament físic quotidià. En un dia faig els de tota la setmana. És molt creatiu, en el sentit més fèrtil de la paraula. Manipulant paraules en descobreixo de noves. I amaguen històries, fils i maneres de veure i retratar el món. M’enriqueixen molt a l’hora d’escriure.

Diria que la llengua i la literatura catalanes passen per un bon moment? En aquests darrers anys he parlat de llibres a la ràdio. I com que també n’escric, en llegeixo molts. M’he dedicat a llegir amb certa amplitud totes les novetats.

I quin diagnòstic fa? En narrativa, que és el que més llegeixo, estem en un moment excel·lent, de gran talent i creativitat. La qualitat és altíssima. Pel que fa a la llengua, hi ha un grup de gent que la domina molt, però a nivell general, l’ús ha baixat.

Troben penjat un monjo a Montserrat

“Fora de joc a Montserrat” és una novel·la ludocriminal, la tercera de la sèrie Comas. Les protagonitza l’expert en jocs (a la ficció i a la realitat) Oriol Comas i Coma. En aquesta tercera entrega, que acaba de publicar Empúries, Comas congrega a Montserrat 15 dels majors experts mundials en jocs (molts d’ells reals) perquè discuteixin quin és el cànon dels 100 millors jocs de taula de tota la història. Només començar, troben un monjo penjat a l’hotel Abat Cisneros. En Comas haurà d’esbrinar què ha passat. I això el durà als anys 70, on uns tèrbols fets del passat acabaran explicant què està passant.

To Top