Fer-se un lloc en la literatura es molt difícil perquè cada dia es publiquen molts llibres. Ho saben de cert els autors més joves que han de començar a cercar una editorial perquè l’obra pugui sortir a la llum. I, a vegades, costa encertar a la primera i cal trucar a més portes fins que arriba el cop de sort.
Això és el que li ha passat a l’escriptora de Cercs i establerta a Terrassa, Sílvia Fernández, amb “Lápices de colores en la ciudad de plástico”, una novel·la que té com a protagonista a una nena adolescent d’ètnia yazidí refugiada en un camp al nord de l’Iraq. L’autora va publicar el llibre a l’editorial Entre Líneas l’any 2019, però la promoció i les vendes es van aturar, en gran part per la pandèmia.
Fernández va decidir fer un rellançament el 2020 i es va mudar a l’editorial Círculo Rojo. Ara, dos anys després d’iniciar l’aventura, ha sabut que la seva obra està nominada com una de les finalistes als Premis Círculo Rojo d’abast estatal en la categoria de ficció.
L’autora ha manifestat que “estic molt sorpresa i contenta perquè no m’ho esperava. I el fet de ser finalista ja és un reconeixement a la feina feta”. Fernández explica que sent una estima especial per aquesta novel·la perquè és molt emotiva. “El punt de partida va ser una fotografia d’una noia que fugia dels atacs de l’Estat Islàmic. I a partir de la imatge vaig imaginar una història de com seria el seu procés d’adaptació en un camp de refugiats on havia de sobreviure dia a dia. És com un viatge iniciàtic, de creixement personal, però en unes condicions d’una duresa extrema”.
Reconeix que la creació d’aquesta història li va provocar un desgast anímic. “Va ser complicat perquè em vaig haver de documentar molt i posar-me en primera persona”. Va trucar a les portes d’ONG solidàries que treballaven a la zona per tenir una mirada propera. La relació que va establir amb la ficció va ser molt intensa, està satisfeta del resultat i manté la curiositat per conèixer un camp de refugiats. “De moment és gairebé impossible perquè és molt perillós, però no ho descarto”.
Nou projecte
La nominació al premi del Círculo Rojo ha arribat quan té a les mans una nova novel·la. “És una història distòpica. Té vinculació amb la meva feina (és professora de secundària a l’Escola Pia i especialista en anglès) i com gestiono amb els nens i les famílies tots els sotracs socials i econòmics i el canvi de valors. “Em sento molt solidària quan converso amb ells”.
Convençuda que una novel·la acapara atenció i temps, diu que no té presa i que encara trigarà a ser publicada. En aquest temps d’espera, l’autora té a les llibreries tres títols. El més nou és “Lápices de colores en la ciudad de plástico”. Quan aquest va veure la llum, ja tenia “La veu del pedrenyal” (2014), una història que intenta desmitificar el bandolerisme català i “Xera i Sutge” (2017) sobre els fets de la revolta anarquista de Fígols de 1932.
